Vint-i-cinc segles després que Aristòtil fes la primera classificació de la percepció humana amb la classificació dels cinc sentits –ampliats fins a nou pels especialistes–, encara es mantenen moltes incògnites sobre com percebem tot allò que ens envolta. Amb la irrupció de la societat digital, aquesta preocupació s'ha traslladat també a l'enginyeria informàtica. Els investigadors intenten ampliar la manera en què els humans interaccionem amb les computadores, que ara es limita a la vista, l'oïda i en alguns casos al tacte –per exemple la vibració del comandament d'una consola de videojocs–. L'objectiu final és que l'experiència davant un ordinador sigui equiparable a la que tenim en la nostra vida quotidiana, i alhora, que els ordinadors entenguin millor quins són els mecanismes neuronals pels quals percebem la realitat.

La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va convidar a Barcelona fa uns dies Dan Maynes, professor de la Universitat de Stanford i expert en interacció entre persones i ordinadors. Maynes ha treballat amb companyies del sector tan importants com ara Google, Walt Disney i Microsoft i durant la seva visita a la Ciutat Comtal va mostrar alguns dels seus prototips d'experiències tangibles, com ara Beancounter o Tastescreen, tots dos pensats per a permetre als usuaris apreciar gustos a través de la pantalla del seu PC.

En el primer prototip, un sistema mecànic allibera petits caramels de gustos diferents en funció del que l'usuari està veient a la pantalla. En el segon, un mecanisme instal·lat a la part superior de la pantalla deixa anar essències comestibles combinables en funció de les ordres que rep de l'ordinador. Quan els cartutxos que contenen les essències reben l'ordre adequada deixen lliscar líquids de gustos per la pantalla que l'usuari pot llepar. «Està pensat per a un ús individual, no per a un cibercafè» bromeja Maynes. L'objectiu de la seva recerca és que «els ordinadors siguin capaços de representar altres interfícies més enllà de la vista i l'oïda, fer que els ordinadors siguin més expressius», és a dir, «expandir la realitat del món virtual».

Maynes és conscient que aquesta línia d'investigació no donarà fruits seriosos a curt termini. «Hauran de passar vint anys fins que tot això sigui una cosa quotidiana, fins que les màquines puguin percebre els senyals que van al cervell», reflexiona. A més, creu que aquestes tecnologies poden ser útils per promocionar begudes o aliments a Internet. Fins i tot es podria pensar a sentir l'olor del mar en observar una fotografia de la platja. Asseure's davant d'un ordinador serà una experiència molt més completa que ara.