«Tots els mol·luscos poden ser hostes intermediaris d'alguns paràsits, i en el seu lloc d'origen el musclo zebrat té molts paràsits que l'utilitzen com a hoste», va explicar Cristian Ruiz Altaba, un dels experts més importants de l'Estat espanyol en l'estudi dels mol·luscos. Segons Ruiz Altaba, els paràsits detectats als exemplars de musclo zebrat també s'havien localitzat en espècies de peixos que havien estat introduïdes a l'Ebre il·legalment «sense cap tipus de control veterinari». Amb tot, la diferència és que els experts han pogut confirmar que el musclo zebrat també pot transferir els seus paràsits invasors «als pocs peixos autòctons que encara queden al riu». En aquesta línia, Ruiz Altaba va advertir que l'Ebre s'està produint un «desastre ecològic sense precedents», i que l'expansió de la plaga del musclo zebrat aigües amunt, detectada recentment a Saragossa i a la part alta de la conca, és només «una part més del procés de degradació general de l'ecosistema».

En qualsevol cas, Ruiz Altaba va ser molt dur a l'hora de responsabilitzar els gestors de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) de la greu situació actual. «Al riu no hi ha hagut cap tipus de control, encara que hi havia una sèrie de gent que n'era responsable», va lamentar. Ruiz Altaba va insistir que la CHE és «directament responsable» de no haver pres les mesures adequades per evitar la introducció d'espècies invasores. «Estem parlant d'una situació que va començar fa més de 20 anys, amb la introducció dels primers silurs a l'Ebre, i que ara continua amb altres espècies foranes, com ara el musclo zebrat», va recordar Ruiz Altaba. L'expert va reiterar que la CHE «no va fer res» per controlar el focus de la plaga quan la població de musclo zebrat es concentrava al pantà de Riba-roja i al meandre de Flix. Segons Ruiz Altaba, la CHE ha demostrat ser un organisme «inútil i anòmal», que va apostar per netejar les embarcacions amb mànegues d'aigua quan el que calia era restringir-los l'entrada i la sortida del pantà. «A més, la CHE va aprofitar els canvis polítics per evitar l'execució del projecte que s'havia elaborat per eradicar la plaga, en què s'havien compromès deu universitats i que tenia totes les garanties», va denunciar. En aquest context, Ruiz Altaba va remarcar que és «sorprenent» que la CHE vulga «rentar-se la cara» quan el musclo arriba a Saragossa, i «fer veure que a la resta de la conca de l'Ebre no havia passat res». Comparteix aquesta opinió Pere Josep Jiménez, del grup Freixe, l'entitat flixenca que va advertir de la presència del musclo zebrat a l'Ebre l'any 2001. «Des que s'ha comprovat que la plaga ja és a Saragossa, tenim la impressió que cal que sembli que tot comença ara», va afirmar.