dijous, 5 d'octubre de 2006
> Moritz
la galeria
RAMON SARGATAL.
Diuen que això de citar marques comercials fa lleig. Potser sí. És cosa que hauré de rumiar... Bé, saps què, lector? Per si de cas, des d'aquí fins al final no n'hi busquis, de marques, que no n'hi trobaràs. Només et volia dir que m'he passat definitivament a una cervesa que, punt 1, és molt bona. Punt 2, té la seu a la ronda Sant Antoni de Barcelona. Punt 3 —i disculpa el rotet—, es fa amb aigua del massís del Montseny. Punt 4, la fan els rebesnéts fidels al rebesavi fundador, i, mira, això és una família. Punt 5, tracten el llevat amb tancs de mitja altura i pressió, que ja m'explicaràs què vol dir però si estan a mitja altura potser no ens farem tan mal, oi? I, punt 6, l'etiqueten en català. Per què demanar una altra cervesa, doncs? Aquesta etiqueta groga (amb lletra massa petita, això sí) em dóna totes les garanties que necessito com a bevedor: trenta-tres centilitres de qualitat, arrelament i sentit comú. Si la cervesa es fa a Catalunya, per què no s'hauria d'etiquetar en català? Tenim empresaris porucs i empresaris que no. Tenim empresaris fidels a una identitat i empresaris que no. Tenim etiquetes proclamant que «ingredients i mètode són els secrets del sabor» i altres etiquetes que també, però que ho proclamen en castellà, en portuguès, en francès i en xinès, no pas en la llengua de qui s'hi juga el paladar, a Catalunya, per comprovar-ho. O sigui, noi, que per menjar seran uns calamars a la romana i per beure, ja ho saps.
|
