Volia ser periodista i ha acabat sent polític, però tot i això, cada setmana dóna sortida a la seva primera vocació escrivint una carta als militants d'Unió. Ja fa cinc anys que Josep Antoni Duran i Lleida envia, cada divendres, una reflexió política a tots els afiliats socialcristians i mitjans de comunicació, i la penja a la pàgina web del partit, una versió primitiva dels blocs o diaris personals que ara triomfen a Internet però que l'any 2001 encara no s'utilitzaven.

IDEA IMPORTADA DE XILE
Va ser de l'expresident de la República de Xile, el socialista Ricardo Lagos Escobar, de qui Duran i Lleida va treure la idea de fer la carta setmanal a la militància. Duran va visitar Lagos el 2001, aquest li va explicar que n'escrivia una, i ja en el mateix viatge de tornada de Xile a Catalunya, el líder d'Unió va agafar paper i bolígraf i va fer la primera. Des de llavors, Duran no ha fallat mai a la seva cita setmanal –«exceptuant el mes de vacances d'estiu, les festes de Nadal i les de la Setmana Santa»– i la carta arriba cada divendres a la tarda, amb puntualitat religiosa.

La regularitat de Duran contrasta amb la d'altres polítics que van apuntar-se també a la idea d'escriure un diari, però que en poc temps l'han acabat abandonant: Pasqual Maragall, per exemple, va obrir una pàgina web per escriure, com Duran, reflexions setmanals, però només la va arribar a utilitzar catorze vegades. I va costar a la Generalitat 21.000 euros. Si que són regulars, com Duran, el portaveu del PSC, Miquel Iceta, i el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós.

RITUAL AL PONT AERI
Escriure la carta és tot un ritual que normalment Duran comença el dijous a la tarda, quan agafa el pont aeri a Barajas per tornar a Barcelona després de la setmana al Congrés. S'asseu a l'avió, reflexiona i escriu. La carta passa després pel seu assessor de premsa, Xavier Viejo, que la revisa, i ja divendres al matí, el mateix Duran li fa una última ullada abans d'enviar-la. Si el president de la comissió d'Afers Estrangers del Congrés no ha tingut temps d'escriure-la o si, com passa habitualment, està «voltant pel món», l'enregistra en un magnetòfon o la dicta per telèfon, al partit la hi transcriuen i ell li dóna després un últim cop d'ull. Un cop enviada, Duran acostuma a rebre correus electrònics amb respostes dels militants i, habitualment, els diaris es fan ressò de la seva carta l'endemà.

EL CAPELLÀ L'ENVIA A DRET
Duran havia fet el batxillerat superior a Balaguer i volia estudiar periodisme. Encara no hi havia facultats de comunicació i es va intentar matricular a l'Escola Oficial de Periodisme, a la Rambla de Barcelona. Era la segona vegada que Duran, que vivia a Alcampell, a la Franja, trepitjava la capital catalana i no va ser a temps de fer tot el tràmit burocràtic perquè li faltava la nota del PREU. L'any anterior, a Lleida s'havia fet el primer curs de la carrera de dret i el capellà d'Alcampell va recomanar-li que s'hi matriculés per no perdre tot un any fins a poder-se apuntar a periodisme l'any següent. Però Duran va començar la carrera de dret i la va acabar, sense canviar-se al periodisme. Tot i així va fer les seves incursions en el camp de la premsa publicant en un diari de Lleida alguna entrevista i reportatges. Més tard, quan era regidor a Lleida, es va matricular a ciències de la informació a la facultat que havia obert la UAB. Però no anava a classe: la cap de premsa de l'Ajuntament de Lleida, que estava fent la carrera, li passava tots els apunts. Duran, però, no va acabar aquests estudis.

EN BREU OBRIRÀ BLOC
El líder d'Unió Democràtica i secretari general de CiU es convertirà en breu en blocaire obrint una bitàcola a la xarxa. A més de la seva reflexió setmanal, hi farà anotacions més sovint, qualsevol dia de la setmana. El seu soci i president de CiU, Artur Mas, presentarà avui la seva pàgina web personal.