Salt actualment té poc a veure amb la població que Joaquim Riera recorda, i que reviu en les planes de La infantesa esvaïda. En els capítols i pàgines d'aquest llibre, l'autor recupera del més ocult de la memòria experiències iniciàtiques, moments irrepetibles i petiteses fantàstiques per a qualsevol criatura que visqués en un tranquil poble català eminentment rural, però marcat per l'arribada d'una industrialització tèxtil gairebé ferotge. Com explica Modest Prats, en el prefaci que prologa l'obra, gràcies a la literatura es pot retrobar el paradís perdut, i precisament és el que vol i aconsegueix Riera amb aquesta obra. Hi ajuden especialment els innocents i gràfics dibuixos de la il·lustradora catalana Pilarín Bayés.

Riera exposa els seus records amb la gràcia dels nens, tot i els anys que fa que ja no ho és. Els jocs que abans es jugaven al carrer, les animalades i trapelleries que feia la mainada (que ara s'han canviat per altres igual d'animals i igual de trapelles), les vivències de com es vivia a principi de segle, les festes majors, els personatges més rellevants d'un poble i el començament de l'adolescència amb les pertinents picabaralles i enamoraments o jocs sexuals (aquests gens innocents) amb les nenes o noietes.

Tot plegat, embolcallat d'una dolçor que no oculta detalls ni va amb embuts, sinó que parla de les experiències amb realisme i gairebé amb cruesa.

En resum, unes 250 pàgines plenes d'una tendra ironia, però amb la serenor i la calma de qui es mira els esdeveniments amb perspectiva.