El progrés, tant personal com col·lectiu, dels humans depèn de la capacitat de fer nous començaments després d'un cert transcurs de temps, de vida o d'història. En tot començament conviuen projecte, il·lusió, espai obert, força i netedat. Si no som capaços de fer nous començaments, és que som víctimes de la rutina i la inèrcia més negatives.

Cada curs acadèmic es pot viure fàcilment, a la universitat, com un nou començament. Ho és especialment aquest any a la de Girona, on conflueixen nou rectorat, noves perspectives de creixement en estudis importants, nous espais de recerca i transferència a punt d'entrar en servei i nous reptes de canvi en l'organització de la docència en l'esperit de Bolonya.

Com a conseller d'Educació i Universitats en primer lloc, però també com a professor de la Universitat de Girona, espero que tinguem la força tranquil·la, la imaginació i la intel·ligència necessàries per aprofitar les ocasions obertes per aquest nou començament –de curs i d'etapa–, que ha de realitzar la Universitat de Girona més potent com a institució docent i de recerca i transferència, i més present i implicada en el creixement econòmic, social i cultural de la ciutat de Girona, de les comarques gironines i de Catalunya.