| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 25 d'abril de 2024


dijous, 21 de setembre de 2006
>

Sant Sebastià recorda Joaquim Jordà i projecta una pel·lícula sobre Lluís Llach

La 54a edició del festival comença avui amb un film sobre la immigració il·legal xinesa a Anglaterra

IMMA MERINO. Sant Sebastià
Amb la projecció de Ghost, un film del documentalista Nick Broomfield que porta a la ficció les experiències d'immigrants il·legals xinesos a Anglaterra, comença avui el festival de Sant Sebastià. Fins al 30 de setembre, la secció oficial, amb un jurat presidit per Jeanne Moreau, projectarà films de Carlos Sorin, Bohman Ghobadi, John Boorman, Tom di Cilio, Hirokazu Kore-Eda i, fora de competició, Lars von Trier. Tampoc no competirà A l'altre costat del mirall, l'últim film de Joaquim Jordà, que rebrà un homenatge pòstum. En una altra sessió especial es projectarà Lluís Llach, la revolta permanent, de Lluís Danès.


+ Joaquim Jordà. / Foto: GABRIEL MASSANA

Joaquim Jordà va morir a primers de juliol mentre enllestia el muntatge (que ha acabat la seva col·laboradora Núria Esquerra) de L'altre costat del mirall, un nou documental en què, anys després de fer present a Mones com la Becky la seva pròpia operació i limitacions físiques després d'haver tingut un infart cerebral, el cineasta exemplifica amb ell mateix a propòsit de les malalties cerebrals que afecten la percepció de la realitat. El punt de partida és la lectura d'un reportatge sobre la jove Esther Chumillas, que pateix d'agnòsia (incapacitat de reconèixer persones i objectes i el seu ús) arran d'una meningitis mal diagnosticada. Una nova i darrera exploració de Joaquim Jordà a l'altre costat de la normalitat.

A l'altre costat del mirall, presentada fora de concurs a la secció oficial no competitiva a la manera d'un degut reconeixement a Jordà, es projectarà a Sant Sebastià aquest cap de setmana, com també serà el cas de la nova pel·lícula de Marc Recha, Dies d'agost, exhibida prèviament als festivals de Locarno i Toronto. Recha obrirà la secció Made in Spain, mentre que, també a l'inici del festival, una altra producció catalana (de Jaume Roures, de Mediapro, i amb Lluís Arcarazo com a guionista, de manera que hi són part dels artífexs de Salvador) té assegurades certes expectatives: Lluís Llach, la revolta permanent. Això perquè aquest documental (dirigit per Lluís Danès, col·laborador de Manuel Huerga) fa present el tema Campanades a morts que Llach va compondre arran dels assassinats feixistes ocorreguts el 3 de març de 1976 a Vitòria. El film se centra en un concert recent a la ciutat basca en record de les víctimes.

Judith Collell durà el seu segon llargmetratge (sis anys després de Dones) a la secció Zabaltegi i dins l'apartat de nous directors. Protagonitzada per Mercè Sampietro, Àlex Brandemühl i Sílvia Munt, 53 dies d'hivern creua la vida de tres personatges que observen l'abandonament d'un gos mentre esperen un autobús. De Filmax, productora catalana amb vocació de competir en el mercat internacional amb els seus films de gènere rodats en anglès, és el primer llargmetratge de Koldo Serra presentat com una sòrdida història ambientada a l'Espanya de finals dels 70 i protagonitzada per una parella d'anglesos interpretats per Gary Oldman i la francesa Virginia Ledoyen. Finalment, el director i també productor Antonio Chavarrías presentarà a la secció oficial competitiva Las vidas de Celia, que, protagonitzada per Najwa Nimri, gira a l'entorn d'un cas de violació i assassinat.

El film de Chavarrías competirà dins la secció oficial amb les noves propostes del kurdoiranià Bohman Ghobadi, que, després de guanyar fa dos anys a Sant Sebastià amb Las tortugas también vuelan, hi torna amb una nova història sobre la vida errant del seu poble; el japonès Hirozaku Kore-Eda, que aporta el seu primer film d'època amb samurais després d'algunes interessants exploracions en el tema de l'absència; l'anglès John Boorman (Excalibur i La selva esmeralda), que du una història de bessons (un ric, l'altre pobre) que canvien la seva identitat; el nord-americà Tom di Cilio, amb Delirious i el seu actor fetitxe, Steve Buscemi; i la polonesa Agneszka Holland, que recrea la relació d'una aspirant a compositora amb Beethoven. Fora de concurs, s'exhibirà un experiment de Lars von Trier rodat entremig de la seva trilogia nord-americana que, després de Dogville i Manderley, acabarà amb Washington. El festival dedica la retrospectiva clàssica a Lubitsch, i Barbet Schroeder és el cineasta contemporani del qual es revisa la filmografia.



Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.