La precampanya electoral era més o menys plàcida fins que dimarts la cadena Ser va informar que el diputat de CiU i integrant de la llista d'Artur Mas, Antoni Fernández Teixidó, va assessorar un ciutadà rus detingut posteriorment acusat de ser un cap de la màfia, del qual també va cobrar. Justament, el mateix dia, el PP anunciava que aniria a la fiscalia –ho ha fet avui– a denunciar uns informes duplicats del tripartit. Pocs dies abans la Generalitat va filtrar que demana sis anys de presó per a un conseller d'UDC pel cas Treball. I ahir mateix El Mundo va publicar que en la mateixa investigació policial en què s'involucra Teixidó hi apareix Eduard Planells, subdelegat del govern socialista a Barcelona. En el cas de Teixidó tots els partits han demanat explicacions a Mas, però CiU es pregunta «per què surt això justament ara?» «Per què es passen ara unes informacions a determinats mitjans des del Ministeri de l'Interior i des de les instàncies judicials i s'intenta muntar un cas basat en això? Sembla que presenciem un cas més de l'actitud i l'estil de fer política del PSOE.» Qui així parla és David Madí, mà dreta de Mas i cap pensant de l'estratègia convergent. Però més enllà del debat sobre l'ètica de dimensionar o no una informació en què, de moment, no s'acusa el polític de torn, l'altre debat el va posar sobre la taula ahir EUiA. Ha de ser la fiscalia i la justícia qui determini si Teixidó ha comès pràctiques irregulars, però és ètic assessorar empreses privades mentre es manté un càrrec públic que pot reportar informació privilegiada? EUiA demana que s'avanci en el règim d'incompatibilitats. El reglament del Parlament, aprovat al gener, quan Teixidó va deixar d'assessorar el cap rus perquè el van detenir, obliga els diputats a declarar la seva activitat professional i els béns i la renda cada any, entre altres condicions. Teixidó no pensa renunciar a anar a les llistes de CiU.

De la seva banda, el PP va anar ahir a la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per demanar que el fiscal en cap, José María Mena, obri una investigació en relació amb els informes encarregats pel govern aquesta legislatura perquè creuen que pot haver comès un delicte de malversació de fons públics. Daniel Sirera va entregar una llista amb tots els estudis encarregats, que ascendeixen a més de 80 milions d'euros. El PP posa com a exemple el cas d'un informe elaborat per l'empresa Facsímil SL, administrada per Antoni Gutiérrez-Rubí, que veu proper al PSC, sobre La cultura on-line i la democràcia digital. Sirera va denunciar amb documentació que aquest informe, encarregat per Cultura quan encapçalava la conselleria Caterina Mieras, va ser «literalment copiat d'altres ja preexistents» i que el departament el va pagar dues vegades amb un import idèntic d'11.948 euros cada una. «Hem pogut detectar altres irregularitats com ara informes a una persona que posteriorment el Consell Insular de Menorca, en mans del Partit dels Socialistes, ha encarregat a la mateixa persona amb el mateix títol», va denunciar Sirera, que va instar Mena a investigar si el govern «ha utilitzat recursos públics en benefici de determinades empreses vinculades al PSC». Gutiérrez-Rubí ja ha anunciat que emprendrà accions legals contra el PP en defensa de la seva honorabilitat professional i per reclamar la reparació dels «incalculables danys i perjudicis» provocats per les «falses acusacions».