| |||||
|
dimecres, 20 de setembre de 2006 > A la llum, les grans oblidades
Un llibre recull les biografies de cinquanta dones republicanes que van ser represaliadesLAURA PORTAL. Girona La presidenta i la secretària de l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme, Aïda Lorenzo (recentment distingida amb la Creu de Sant Jordi) i Esther Llorenç, continuen la seva incansable tasca de recuperar de l'oblit la memòria del nostre país i sobretot els seus protagonistes. Totes dues són les autores de Dones republicanes, un llibre que recull les biografies de cinquanta dones de les comarques gironines que van ser represaliades pel franquisme. Aquest llibre sortirà a la llum a finals d'aquest mes de setembre i ha estat editat per CCG Edicions, dins la col·lecció Llibres dels Quatre Cantons. En l'obra es recullen consells de guerra, testimonis i fotografies d'aquestes cinquanta dones ara finalment recuperades de l'oblit. Les dones republicanes van ser les grans víctimes del franquisme. Ho van ser perquè eren republicanes, perquè eren lluitadores i perquè eren dones. A més, van ser doblement castigades: les van castigar els seus enemics i els seus companys. Però l'empenta de Lorenzo i Llorenç per aconseguir evitar que l'oblit ens envaeixi es torna a traduir en forma de llibre. Després de nombrosos mesos d'investigacions en arxius militars, per recollir-hi els consells de guerra de centenars de represaliats, les dues autores es van adonar que havien localitzat les biografies de moltes dones. D'aquesta manera va ser com es va començar a gestar aquest llibre. Una de les autores, Aïda Lorenzo, apareix en el llibre com a represaliada, ja que va viure en carn pròpia els maltractaments perquè era filla d'un guàrdia civil fidel a la República, afusellat a Girona pels franquistes. El simple fet de vestir una granota de miliciana va ser prou per ser acusada d'intervenir en la crema de l'església, ser membre del grup que va detenir i assassinar el capellà de l'Esparra i ser la secretària del comitè revolucionari. Va ser condemnada a mort i afusellada el 28 de juny del 1940 a Girona amb deu persones més. Segons testimonis recollits, però, Sabaté només va acompanyar el comitè en una execució d'un falangista. Després d'aquest cop, mai més va voler acompanyar-los ni participar cap més acte. Aquest jove havia festejat abans amb una noia de Vilamacolum que, sembla que per despit, va fer que denunciessin Dorca. Tot i ser condemnada a mort, li van commutar la pena. Després d'un periple de presó en presó Maria Dorca va sortir al cap de cinc anys. |
|