Les dones republicanes van ser les grans víctimes del franquisme. Ho van ser perquè eren republicanes, perquè eren lluitadores i perquè eren dones. A més, van ser doblement castigades: les van castigar els seus enemics i els seus companys. Però l'empenta de Lorenzo i Llorenç per aconseguir evitar que l'oblit ens envaeixi es torna a traduir en forma de llibre. Després de nombrosos mesos d'investigacions en arxius militars, per recollir-hi els consells de guerra de centenars de represaliats, les dues autores es van adonar que havien localitzat les biografies de moltes dones. D'aquesta manera va ser com es va començar a gestar aquest llibre. Una de les autores, Aïda Lorenzo, apareix en el llibre com a represaliada, ja que va viure en carn pròpia els maltractaments perquè era filla d'un guàrdia civil fidel a la República, afusellat a Girona pels franquistes.

LA PRIMERA AFUSELLADA.
El cas de Salvadora Catà és un d'aquests afusellaments. Natural de Canet de Mar i veïna del Barri Vell de Girona, va quedar viuda i amb dos fills al seu càrrec. No s'havia ficat mai en política i la seva feina era de bugadera de la roba dels soldats de la caserna, que era al costat de casa seva. Una veïna va encapçalar les denúncies contra ella. El seu crim, segons la sentència, era haver militat al POUM i participar en diferents aldarulls i saquejos els primers dies de l'aixecament. Catà sempre ho va negar, però tot i això va ser la primera dona afusellada a les tàpies del cementiri de Girona el 25 d'abril del 1939, amb 28 persones més. La seva principal denunciant també va acusar cinc persones més, tots homes.

EL CRIM DE SER MESTRA.
Les mestres van ser algunes de les més perseguides i considerades més perilloses pels franquistes. Matilde Sabaté va ser una d'aquestes dones mestres denunciades per veïns de Sils.

El simple fet de vestir una granota de miliciana va ser prou per ser acusada d'intervenir en la crema de l'església, ser membre del grup que va detenir i assassinar el capellà de l'Esparra i ser la secretària del comitè revolucionari. Va ser condemnada a mort i afusellada el 28 de juny del 1940 a Girona amb deu persones més.

Segons testimonis recollits, però, Sabaté només va acompanyar el comitè en una execució d'un falangista. Després d'aquest cop, mai més va voler acompanyar-los ni participar cap més acte.

DENUNCIADA PER DESPIT.
El despit d'una ex-xicota del seu marit va provocar una denúncia contra Maria Dorca. Ella era mestra a Vilamacolum, on es va enamorar d'un veí del poble i es van casar.

Aquest jove havia festejat abans amb una noia de Vilamacolum que, sembla que per despit, va fer que denunciessin Dorca. Tot i ser condemnada a mort, li van commutar la pena. Després d'un periple de presó en presó Maria Dorca va sortir al cap de cinc anys.

PER UN SOU DE 10 PESSETES.
Dolors Turró i Olivas es va fer miliciana voluntària per cobrar un sou de 10 pessetes. Va estar afiliada a la UGT i formava part de la Unió de Dones Antifeixistes. El seu marit, Joan Busquets, va morir al front republicà. Ella va ser acusada de pertànyer a la FAI, de vestir de miliciana i incitar la població a fer aldarulls i saquejos. Va ser condemnada a 8 anys de presó major.