Els nivells de participació dels gironins en les diferents convocatòries electorals de l'etapa democràtica solen ser força estables, amb algunes fluctuacions a l'alta o a la baixa segons l'interès d'una situació o una altra. Per exemple, la participació en les eleccions generals del 2000, quan molts electors donaven per fet que el PP repetiria en el govern, va ser del 65,53 per cent, de les més baixes entre les convocatòries al Congrés, mentre que el 2004, coincidint amb les expectatives creades pel PSOE, va pujar fins al 76,81%.

La participació més alta per escollir el Congrés es va donar en la primera convocatòria democràtica a l'Estat espanyol, superada la dictadura, el 1977, amb un 81,45 per cent. Aquest nivell va ser semblant el 1982, d'un 80,84 per cent, quan va ser escollit president espanyol el socialista Felipe González, que va governar fins al 1996. Només el referèndum de la reforma política del 1976, acabats de sortir del franquisme, va superar totes les convocatòries, amb un 81,84 per cent de participació gironina.

En les eleccions al Parlament, les fluctuacions han estat menors. El percentatge més baix, del 61,98, es va registrar el 1992, després de dotze anys de govern de CiU, amb Jordi Pujol. Els percentatges més alts, del 67,77 i 69,62, van ser els de les primeres dues convocatòries d'aquesta etapa democràtica a Catalunya, del 1980 i el 1984.

En les eleccions municipals, només en una ocasió, el 1987, es va arribar a un 70 per cent de participació dels electors gironins i mai s'ha baixat del 63 per cent. La mitjana del 67 per cent en set convocatòries municipals (del 1979 al 2003) està força per sota de la de les eleccions al Congrés (del 1997 al 2004), del 74,19 per cent, però lleugerament per sobre en relació a la del Parlament (del 1980 al 2003), del 65,97 per cent. L'any electoral amb menys interès per una convocatòria municipal a la demarcació de Girona va ser el 1999, amb un 63% de participació.

Pel que fa a les reformes de l'Estatut, el 49,42 per cent del juny d'aquest any va quedar força lluny del 63,42 per cent del 1979.

EUROPA INFLUEIX POC
Les convocatòries europees han estat sempre poc atraients per als gironins, excepte les del Parlament europeu del 1987, les primeres en què els ciutadans de l'Estat espanyol van poder-hi votar, després de l'adhesió a la Comunitat Econòmica Europea, actual Unió Europea, amb un 69,15 per cent de participació. La convocatòria europea del 1989 ja només va obtenir un 49,10 per cent de vots de gironins i la del 2004, un 39,94 per cent. El referèndum sobre la nova Constitució europea, celebrat el 2005, tampoc va ser gaire atraient per als votants gironins; només un 40,68 per cent dels electors de les comarques gironines van anar a les urnes.