Cada vegada que s'acosten comicis, el govern de Zapatero es despenja amb alguna promesa electoral. Recordeu, sense anar més lluny, el compromís d'acceptar l'Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya o la cessió sense condicions del castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona. Ni una cosa ni l'altra, fins ara. El tercer regalet que l'executiu socialista pretenia treure's del barret de copalta era el traspàs de l'aeroport del Prat. Això, afegit a una milionada d'inversions estatals al Principat, haurien estat els ingredients perfectes per ajudar el candidat José Montilla.

La coincidència de la negociació per aprovar els pressupostos de l'Estat del 2007 amb la precampanya catalana ha convertit l'aeroport i les inversions en infraestructures —peces fonamentals per a la competitivitat i progrés del país— en una lamentable arma electoral. L'opacitat deliberada i el centralisme recalcitrant són escandalosos. Només així s'entén l'incompliment sistemàtic, per part de l'executiu estatal, de la difusió promesa de les balances fiscals. O el ball de xifres que aquests dies mantenen partits polítics i sectors empresarials sobre el volum d'inversió estatal que Catalunya hauria de percebre el 2007 en compliment rigorós del nou Estatut d'Autonomia. Cinc-cents milions d'euros són una discrepància de càlcul alarmant, la qual cosa posa de manifest la garreperia inversora de l'executiu considerat «amic» i la feblesa del text estatutari entrat en vigor el 9 d'agost. Les dades són demolidores. Mentre el ministeri de Pedro Solbes es limita a posar 400 milions més sobre la taula catalana per al proper exercici, cal recordar que el dèficit acumulat de la inversió estatal a Catalunya els últims 14 anys se situa entre els 7.351 i els 8.666 milions d'euros, segons els càlculs. L'intent partidista de convertir el Prat —amb més de 27 milions de passatgers el 2005— en una eina de màrqueting electoral, com si del castell de Montjuïc es tractés, és una manca de respecte al país i a la ciutadania. La mateixa que el 28 de juliol va ser víctima del caos a l'aeroport. L'espanyol és un cas excepcional en el context dels països de l'OCDE, ja que és l'únic estat europeu amb aeroports —quaranta— gestionats per una sola entitat de titularitat pública: l'empresa Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea (Aena). Totes les inversions o les negociacions amb les companyies aèries són responsabilitat d'Aena, gràcies a un model centralitzat únic i anacrònic. A Alemanya, França, Itàlia, el Regne Unit, els Països Baixos, Irlanda, Dinamarca, Bèlgica, Àustria, els Estats Units, el Canadà i Austràlia la gestió és descentralitzada, atès que així es promou la competència entre aeroports i es propicia la transparència en el finançament —fet que redueix magnitud i opacitat— i la col·laboració entre sector públic i privat.

L'estudi dels professors Germà Bel i Xavier Fageda a Notes d'Economia és de lectura obligatòria ara que alguns partits juguen a marejar la perdiu. «Sigui de titularitat autonòmica, amb titularitat local, o bé amb cotitularitat consorciada de diferents administracions, la superació del model únicament estatal i de caixa única és imprescindible per avançar en la modernització de la gestió aeroportuària a Espanya. Altrament, un sistema de coparticipació subcentral en la gestió mitjançant la mera designació de representants no seria gaire més que un canvi nominal, però no pas substantiu, respecte de la situació actual.» Més clar, l'aigua.

Germà Bel no és sospitós d'antisocialista. Va arribar a sonar en les travesses com a ministrable d'Indústria. Els professors Bel i Fageda sostenen, en l'esmentat estudi, que Barcelona només ocuparà una posició destacada en la jerarquia urbana a Europa si té un aeroport amb una extensa xarxa de vols intercontinentals directes. Un aspecte determinant en la localització d'empreses d'alta tecnologia, finances o serveis.

El model centralista al qual s'aferra el PSOE —«No me lo pidas ahora», li va demanar Zapatero al president Maragall— aboca el Prat a convertir-se en el gran hub de les companyies de baix cost a Europa, fet que amenaça seriosament els aeroports de Girona i Reus. Aquests sortiran perjudicats en la mesura que part del tràfic que genera Ryanair té com a destinació l'àrea metropolitana de Barcelona. Descentralitzar, en definitiva, també beneficiaria Girona i Reus. Però amb Aena hem topat!