Des que el 1969 un llamp va impactar a la nau Apollo XII en ple llançament i va estar a punt d'avortar la missió, s'han succeït els estudis i s'han desenvolupat nous sistemes de detecció i protecció de llamps, segons recull una publicació que sobre llamps va elaborar Nicolau Pineda, del Servei Meteorològic de Catalunya. El principal generador de llamps és el núvol gegantí cumulonimbus, el típic de les tempestes. En el núvol es concentren càrregues positives i negatives que en superar un cert llindar originen la descàrrega elèctrica. Aquest procés pot donar-se entre núvols o bé entre el núvol i el terra. És aquest últim el que té pitjors conseqüències en la superfície però també anuncia que la tempesta va de baixa. Els llamps que es produeixen des del núvol cap a terra són típics de les tempestes d'estiu, mentre que els que la descàrrega va de núvol a núvol es produeixen més sovint en les tempestes d'hivern.

En cas de tempesta de llamps, cal que els ciutadans s'allunyin d'elements que poden ser bons conductors d'electricitat, com ara l'aigua i el vent, i òbviament d'altres camps elèctrics. En cas de trobar-se a l'aire lliure el millor és estirar-se a terra i allunyar-se d'elements que sobresurtin de la superfície, com ara els arbres. A casa cal desendollar els aparells elèctrics, apagar la llar de foc i tancar portes i finestres. Dins del cotxe també cal tancar les finestres i els accessos d'aire, i també es recomana no parar la marxa del cotxe i intentar mantenir una velocitat prudent. També convé desprendre's d'elements conductors que es puguin portar a sobre, com ara objectes metàl·lics, i fugir de vies de tren i reixes metàl·liques, i allunyar-se de rius, llacs i superfícies humides. En darrer lloc, si el ciutadà es troba a la platja o a la mar, cal sortir de l'aigua i eixugar-se bé.