Recordo en Miquel abans de titular-se, al meu estudi, quan encara estava formant-se, ple de dubtes –com correspon a l'etapa–, ple d'il·lusions, com n'hi ha pocs, assedegat de coneixement, disposat a aprendre, bolcat en el seu projecte final de carrera. Recordo com vibrava davant cada avenç del projecte, davant cada descoberta. Recordo els nervis dels últims dies, les angoixes i encara més dubtes, i recordo per damunt de tot l'esclat d'alegria amb la nota final. No fou el seu un tribunal fàcil, però fou una nota brillant.

Després, encara uns anys de treballs al despatx, els primers encàrrecs i la il·lusió de volar sol, d'afrontar el repte. Col·laboracions amb l'arxiu històric del Col·legi, alguns treballs de recerca, algunes publicacions, algunes obres certament remarcables, la seva feina a l'Ajuntament... Un caràcter sempre obert als reptes, sempre disposat a començar de nou, sense un «no» per resposta.

Cada projecte, cada treball, un nou començament, la mateixa il·lusió renovada.

Certament tot ha acabat massa aviat, quan en Miquel encara tenia molt per aportar.

Ens queda el seu record i queda aquesta amistat que tant va cuidar mentre era amb nosaltres.

(*) Josep Riera és arquitecte i president de la demarcació de Girona del COAC