dijous, 7 de setembre de 2006
> Un llibre explica les satisfaccions de viure en una residència
MANUEL CUYÀS.
Barcelona
Un dia el senyor Romuald Grané (Artés, Bages, 1923) va vèncer la resistència a portar la seva dona, malalta d'Alzheimer, a una residència. Va trobar plaça a la de l'ICASS de Mataró i ell es va quedar a viure amb ella. D'això fa 12 anys i en aquest temps el lúcid i combatiu Romuald Grané ha reflexionat molt sobre aquests centres que poden ser modèlics i agradables sempre que compleixin algunes condicions. Una bona residència, perquè no sigui el que Grané anomena un «pretanatori», ha d'estar ben dotada i atesa –i aquí hi ha la responsabilitat dels governs i les institucions–, ha de ser mixta –amb gent invàlida però també vàlida– i ha de tenir unes dimensions importants perquè sigui com un poble amb molts veïns on passi de tot. Tot això i més ho ha escrit en un llibre viscut que es titula Una reflexió sobre la darrera fase. L'han prologat Eulàlia Vintró i Ignasi Riera, i l'ha publicat l'Obra Social de Caixa Catalunya. Ahir va ser presentat pel síndic Rafael Ribó, la historiadora Anna Sallés i el cirurgià Moisès Broggi en un acte molt emotiu. La dona de Grané, la Flora, va morir la setmana passada.
|
