Una de les paradoxes més sorprenents de la societat moderna és que la lluita contra l'ordre establert es converteix, sovint, en la millor aliada del mateix ordre establert. Ho hem vist als Estats Units, on els atemptats de l'11.09.2001 es van convertir en l'excusa perfecta per aplicar, als aeroports, mesures de control biopolític sense precedents. Ho hem vist igualment fa ben pocs dies, en relació amb una possible cadena d'atemptats aeris a la Gran Bretanya. N'hi ha prou que l'autoritat competent pronunciï el nom «atac terrorista» perquè tothom es posi en fila, suporti pacientment hores de cua i, si cal, pugi en un avió amb roba interior. Tot plegat ens fa veure que, en els propers anys, una de les discussions més serioses que haurem de tenir és fins a quin punt la nostra llibertat i la nostra intimitat es poden supeditar a la prevenció d'una hipotètica acció violenta, sigui al nivell que sigui.

El que va passar a la Universitat de Girona, el dos d'octubre de l'any 2000, té molt a veure amb aquest problema. Aleshores, la sospita que hi havia associacions d'estudiants que tenien vincles amb el moviment abertzale, ja havia portat el rector Nadal a modificar el reglament d'associacions de la UdG per garantir que no n'hi hagués cap que pequés d'inconstitucionalitat. En aquesta última època del seu rectorat, Nadal repetia sovint, gairebé a tall de captatio benevolentiae, que cada cop que pujava al cotxe havia de mirar al dessota, per assegurar-se que no hi hagués cap bomba.

Així les coses, la ministra Birulés és convidada pel nostre rector estat a pronunciar la lliçó inaugural del curs 2000-2001. El dia abans, els Mossos d'Esquadra aixequen una per una totes les tapes de clavegueram de la plaça Sant Domènec i prohibeixen estacionar-hi cap vehicle. El dia de la visita de Birulés, diversos membres de la policia secreta es passegen per la Facultat de Lletres (com és natural, se'ls veu d'una hora lluny), dos franctiradors sostenen els seus fusells des de la terrassa superior de la mateixa facultat, i darrere Sant Domènec els antiavalots esperen per entrar en acció. Algunes pintades a les parets de la zona anuncien des de fa dies una concentració d'estudiants per protestar per la presència d'una ministra del PP però, tot i així, Birulés, Nadal i Mas-Colell decideixen entrar a Sant Domènec per l'escalinata principal, on els esperen unes quantes desenes d'estudiants, que els increpen. Això mobilitza per primera vegada els antiavalots. Al llarg de les dues hores que aproximadament dura la lliçó inaugural i el posterior refrigeri, els estudiants van arribant a la seva facultat, com cada dia, i es troben que està, literalment, ocupada per la policia. Centres neuràlgics de la facultat, com la sala de graus i el claustre, estan custodiats per porres i pistoles.

Així, la quantitat de joves que es concentra davant de Sant Domènec es va incrementant al llarg del matí i ara ja no criden per increpar una ministra del PP sinó que ho fan indignats perquè algú ha gosat introduir les armes en un espai on no n'hi haurien d'entrar mai i, d'aquesta manera, ha convertit els estudiants en delinqüents potencials. Un rector hauria de ser conscient que quan pren una mesura d'excepció com envair una universitat amb policia armada està induint els estudiants a la revolta. Hauria estat francament llastimós que aquell matí els estudiants de la Universitat de Girona haguessin continuat el seu camí cap a les aules veient que hi havia antiavalots a la porta, policia secreta corrent pels passadissos i franctiradors a la terrassa. Davant d'una situació així, un estudiant mínimament conscient només pot revoltar-se. I això és el que van fer: escridassar els Mossos d'Esquadra i intentar entrar al claustre de Lletres, on es feia el pica-pica. Com que l'accés estava barrat per la policia, els estudiants van forçar la porta del pis superior del claustre i s'hi van introduir escridassant els qui menjaven canapès tranquil·lament. En aquell moment, la ministra va fugir d'estampida per la part posterior del claustre i en la seva fugida en contra direcció el seu cotxe va ferir un agent de la Policia Municipal.

Ara, sis anys més tard, quatre dels molts joves que aquell dia es van manifestar contra una universitat armada i repressiva, han estat presos com a cap de turc i seran portats a judici, imputats per delictes de desordre públic i atemptat a l'autoritat. S'exposen a penes de fins a un any i vuit mesos de presó. M'estranya que el jutge no m'hagi imputat també a mi i a les desenes d'estudiants que aquell dia vam intentar restablir l'ordre acadèmic que la nostra màxima autoritat acadèmica havia violat. Al capdavall, tots vam cometre el mateix delicte. Els únics que el dia sis de setembre haurien de comparèixer davant del jutge, acusats d'un delicte de prevaricació i abús de poder, són l'excel·lentíssim i magnífic rector Nadal, l'honorable conseller Mas-Colell, i l'excel·lentíssima ministra Birulés. Ells són els últims responsables de la trista situació que va tenir lloc el 2 d'octubre del 2000.