Wolfmother és un grup perillós per tenir-lo de teloner, ja que en poc més de mitja hora són capaços d'aixecar-te la camisa, robar-te la cartera i prendre't la xicota. Pearl Jam sempre han tingut cura amb els teloners i l'actuació dels australians Wolfmother no va ser la típica de grup teloner maltractat, sinó que van oferir un so excel·lent i van tenir la col·laboració d'Eddie Veder i Mike McCrady en un parell de cançons, i el cantant Andrew Stockdale va ser convidat a la part final del concert de Pearl Jam. Practicant un rock que atrapa per la contundència, la proposta de Wolfmother s'acosta a la de The Mars Volta, que conjuga el millor de Zeppelin, Cream i Purple en una proposta gens menyspreable que va provocar els primers terratrèmols al pavelló olímpic badaloní ple de gom a gom amb onze mil espectadors.

L'inici del concert de Pearl Jam amb Inside job, un dels temes més potents del vuitè disc homònim –més conegut pel disc de l'alvocat, per la fruita que hi ha a la portada–, va fer esclatar definitivament l'ambient de cerimònia rockera. Eddie Vedder, amb una ampolla de vi negre a la mà i camisa blanca (les de llenyataire de quadres han passat a la història) va sortir a un escenari auster per un grup que no necessita artificis ni recursos addicionals. Un grup que es mostra a l'escenari tan segur de si mateix i de la seva proposta, que es pot permetre canviar el repertori nit rere nit. En aquesta tercera visita de Pearl Jam a Catalunya, el llistat de cançons va trencar totes les previsions i les apostes que els fans havien fet en fòrums d'Internet, ja que van incloure cançons que fins ara gairebé no havien tocat en la gira com ara Elderly woman behind the counter in a small town, Hunger strike o In my tree, sense oblidar-se de títols clàssics com ara la demolidora Do the evolution, la imprescindible Alive amb Vedder pujant a sobre els altaveus i Better man, que va ser cantada pel públic en el moment més messiànic que va acabar amb Eddie Vedder tirat per terra. Una escena més pròpia dels U2 que no pas d'un dels pares del grunge. En el terreny de versions, el grup va homenatjar els Ramones amb I believe in miracles, el Crazy Mary de Victoria Williams i Baba O'riley de The Who i una improvisació amb els «oé, oé, oé, oé» del públic. Encara que els costi acceptar-ho, la banda de Seattle ja és un dinosaure del rock, però continua cuidant els seus seguidors de base: els membres del club de fans, el Ten Club, van poder entrar abans al concert i tenir assegurat el lloc a l'atapeïda primera filera. Eddie Vedder va aconseguir l'apropament del públic català declarant que les cinc coses més importants de la seva vida eren: «La meva dona, la meva filla, el meu grup, el surf i l'obra d'Antoni Gaudí.»