De la divulgació als projectes de gestió ambiental, passant per la reivindicació. Aquestes són les línies mestres que ha seguit l'Associació de Naturalistes de Girona des de la seva fundació ara fa 25 anys. Els objectius inicials no tenien res a veure amb els d'ara: es tractava de divulgar, amb un caire més científic i universitari, tot allò referent al medi natural, sense una voluntat explícita de protecció.

FALTA DIVULGACIÓ
«Els anys 80 el que faltava era divulgació. Al principi la gent no entenia de què els parlaves, predicaves al desert», diu Lluís Vall-llosera, tresorer i soci des dels inicis. Aquesta primera etapa va desembocar, a finals dels 80, en una de més reivindicativa: «Va ser espontani, la gent es va anar conscienciant més en la lluita ambiental i de preservació del territori», explica Sergi Nuss, el portaveu.

En aquest punt van ser clau dues polèmiques: la defensa dels estanys de Sils i l'oposició a la variant de l'N-II a Girona per la vall de Sant Daniel. De fet, Sant Daniel s'ha convertit en l'emblema reivindicatiu de l'ANG, en allò que va catapultar l'entitat i que després s'ha repetit en tot el territori: «Les associacions ecologistes som expertes en el fracàs, però en canvi plantegem debats que serveixen per al futur», diu Nuss.

El concurs fotogràfic, l'organització el 1992 de les jornades de Naturalistes de Catalunya, l'ús d'energia solar a la seu de Sant Daniel i la campanya Paperassa han estat altres aspectes o moments destacats de l'associació, convertida en un planter tant de gent que ha acabat fent el salt en càrrecs importants com d'idees que la societat ha acabat fent-se seves. Actualment, el paper de l'entitat naturalista ja és un altre: generar propostes i estudis de caràcter més tècnic, fins i tot per a les institucions. També han canviat les reivindicacions, que ara són l'energia, els residus i la construcció, que esperen que, d'aquí a 25 anys ja no sigui un problema.

Vall-llosera ho resumeix: «La societat ha evolucionat molt, i ens hi hem d'adaptar. I l'ANG sempre s'ha sabut emmotllar a aquests canvis.»