El maig del 2004, la cooperativa va presentar les primeres ampolles de la varietat ecològica de l'oli Baronia de Cabacés. Un dels seus productors, Fernando Miró, ha decidit construir el seu propi molí d'oli, amb la intenció d'impulsar al Priorat una revolució en qualitat semblant a la que es va produir amb el vi: «Es podria fer molt més per potenciar el producte, però la gent d'aquí no hi acaba de creure». Miró va ser el promotor de l'Oleum Priorat, un oli convencional fet amb la combinació de les millors collites de l'Associació d'Oleïcultors del Priorat –resultat de quatre anys d'investigació– i presentat en una ampolla i un estoig atractius. «L'Oleum Priorat es ven bé, però no ha triomfat perquè és molt poc conegut», afirma Miró. Aquesta és una de les causes que l'ha mogut a tirar endavant la iniciativa. Les altres són la implicació dels seus fills Josep Ramón i Ricard, i de la seva dona, la Neus, que, a banda de gestionar la botiga El Molí de l'Oli, d'Escaladei, fabrica productes casolans amb la marca que porta el nom de la tenda. De fet, en una de les dues plantes del molí hi haurà un obrador on es faran derivats de l'oliva –patés, pastes fetes amb oli...– i altres aliments artesanals.

Les característiques úniques de la comarca sustenten aquesta fe en el salt qualitatiu de l'oli prioratí: «És un lloc on costa molt viure. Si no, seríem 100.000 habitants en comptes de 10.000. De la mateixa manera, els arbres també creixen en unes condicions difícils. Pateixen molt per la calor de l'estiu, pel fred de l'hivern, i per la falta de pluja. Això fa que la producció sigui menor però singular.» La qualitat de la terra i l'alçada del terreny, que allunya les plagues, són dos punts més a favor. «Si el vi ha triomfat d'aquesta manera, l'oli també ho acabarà fent, perquè és el seu cosí germà», diu Miró.

En Fernando és la quarta generació d'una família d'agricultors que fa molts decennis que cuiden les mateixes terres. Tenen deu hectàrees d'olivera, i tres i mitja d'elles estan situades dins del Parc Natural de la Serra de Montsant: «Tinc la terra més dolenta del municipi, perquè hi ha molt coster, i està abancalada en petites terrasses, però alhora és la que té més encant.» Entre els seus olivers, té exemplars que basculen entre els 400 i els 800 anys, i fins i tot algun de mil·lenari, com certifica l'amplitud dels seus troncs. En totes les finques hi aplica el conreu ecològic. No s'hi fan servir ni fitosanitaris ni adobs químics, sinó fems naturals, i les olives es cullen sense maquinària. «Això rebaixa la producció en més d'un cinquanta per cent que en el conreu convencional, perquè depenem totalment de la natura, però fa que la collita tingui una qualitat molt superior, ja que l'arbre està més relaxat. I a l'hora de fer l'oli, aquest agafa més aromes de fruita.» Les finques tenen quatre varietats d'oliver, que són l'arbequí, el rojal, el verdal i el negret. «Això ens permetrà experimentar amb molts cupatges diferents per obtenir nous productes», explica Miró. La presentació i el lligam amb el territori i l'ecologia seran els punts forts. Al mateix temps que es vengui l'oli, també es vendrà el paisatge. A l'hora de comercialitzar-ho, té clar que haurà de traspassar fronteres, i ha rebut assessorament en aquest sentit: «El mercat nacional és molt difícil. Per contra, el producte té molta demanda en països com Alemanya, Holanda o els Estats Units.» Miró preveu premsar la collita de l'any que ve al nou molí –pendent dels permisos de l'Ajuntament i d'Urbanisme–, que aixecarà en una finca de la seva propietat, i tota la família està a hores d'ara immersa en el projecte.