divendres, 1 de setembre de 2006
> Cap a la descoberta del «Masó total»
Un concert a l'Auditori de Girona inaugurarà dimecres vinent l'ampli programa d'actes del centenari de l'arquitecte gironí
EVA VÀZQUEZ.
Girona
Un concert de quartet de corda, com el que en el seu dia va servir per inaugurar la llegendària Athenea, obrirà dimecres vinent a l'Auditori de Girona l'extens programa d'activitats amb què es commemorarà durant un any el centenari de la titulació com a arquitecte del multifacètic Rafael Masó. Representants de les principals entitats i institucions compromeses en la celebració van presentar ahir aquest conjunt d'iniciatives, que tindran com a objectiu primordial, tal com va expressar-ho Narcís-Jordi Aragó, «situar Masó al lloc que li correspon en la cultura catalana, no només gironina», i donar a conèixer «el Masó total», l'home de formació profundament humanista, interessat en totes les formes d'art i d'intervenció ciutadana. L'envit ja està fet: comença l'Any Masó.
+ D'esquerra a dreta, Anna M. Geli, Pia Bosch, Ernest Oliveras, Anna Pagans, Josep Riera, Antoni Solà i Narcís-Jordi Aragó, ahir a La Punxa. Foto: PERE DURAN
|
El 28 de juny de 1913, un quartet de corda va inaugurar Athenea, aquell «temple de les arts» sota el qual va aixoplugar-se el breu però efervescent nucli noucentista gironí, i un altre quartet de corda, no pas casualment, inaugurarà amb la solemnitat requerida, dimecres vinent, els actes de l'Any Masó a l'Auditori i Palau de Congressos de Girona. Narcís-Jordi Aragó, nebot de l'arquitecte i assessor principal de la comissió que gestiona el centenari, va subratllar ahir la feliç coincidència que el constructor d'aquell edifici petit però llegendari de principis del segle XX sigui homenatjat al «local més gran i bonic de la Girona del segle XXI», també amb una formació íntima, el Quartet Alquímia, i amb la Jove Orquestra Athenea, la formació que des dels seus orígens rememora l'esperit d'aquell centre cultural que va unir en una causa comuna Masó, Prudenci Bertrana, Xavier Montsalvatge, Miquel de Palol i Carles Rahola. L'acte, per al qual Aragó va vaticinar senzillesa i brevetat, servirà per presentar als ciutadans, en una cerimònia oberta conduïda pel periodista Martí Gironell, el programa d'activitats de l'Any Masó, que a falta d'incorporar-hi les propostes tant de particulars com de col·lectius que de manera incessant s'hi afegeixen, va assegurar Aragó, formen de moment més d'una desena d'exposicions que abraçaran totes les vessants creatives i cíviques de Rafael Masó; edicions antològiques de la seva poesia i de la seva correspondència privada amb els intel·lectuals de l'època; la reedició de l'imprescindible estudi de Joan Tarrús i Narcís Comadira, Rafael Masó, arquitecte noucentista, en un format més assequible; un curs d'estiu a la Universitat de Girona que posarà en relació el moviment cultural gironí amb el seu context internacional; un cicle de conferències a l'Aula d'Humanitats de La Mercè que aprofundirà en els vasos comunicants entre modernisme i noucentisme, i una àmplia oferta de visites guiades per a escolars. Com a colofó, un recordatori especial, l'estiu de l'any vinent, al Festival de Música de s'Agaró, la urbanització sorgida de la imaginació de l'arquitecte i convertida en realitat amb la complicitat de l'empresari Josep Ensesa, que dedicarà un dels seus concerts a Masó a través de l'obra del seu contemporani Eduard Toldrà. Amb aquest extens i variat desplegament, que ha rebut un dels més amplis i unànimes suports institucionals que es recorden a la ciutat, Aragó confia que es donarà compliment als dos objectius fonamentals del centenari: rescatar Masó de la marginalitat «situant-lo a l'altura que li correspon dins la cultura i l'arquitectura catalanes», i donar a conèixer «el Masó total», aquell artista que igual aixecava el plànol d'un edifici insòlit per la mentalitat del seu temps, que impulsava la creació del Passeig Arqueològic, escrivia poesies, dissenyava logotips, estimulava artistes i artesans, promovia la restauració del barri antic o ingressava com a regidor en l'equip municipal sorgit de les eleccions del 1920: motius més que suficients perquè el seu nom no caigui en l'oblit.
|
)
