dimarts, 29 d'agost de 2006
> Lladres de confiança
L'estafador que marxa sense pagar dels hotels es guanya l'amistat de les víctimes per ensarronar-les
TURA SOLER.
Cabanes
Joan Teixidor Font, l'home que la setmana passada va ser detingut per haver deixat un deute de 5.000 euros en un hotel de Calonge, on havia passat nou nits amb tota la família, és un especialista de l'ensarronada. Es guanya la confiança de la gent, l'entabana, agafa els diners i fuig. Les seves arts les coneixen bé a Can Salanca, una casa de turisme rural de Cabanes, on Teixidor, els seus pares, la seva dona i les dues filles van estar allotjats durant un mes. Els Teixidor van arribar a ser com de la família. Encara els deuen 7.524 euros, entre l'estada i els diners que els amos de la casa rural els van entregar per la compra d'un cotxe inexistent.
Joaquim Casellas, l'amo de Can Salanca, recorda a la perfecció el dia que va conèixer Teixidor. El 8 de febrer d'aquest any. Va trucar-li per telèfon i li va dir que volia instal·lar-se amb la seva família durant quatre dies a Can Salanca. Van convenir un preu de 600 euros per l'estada de tots plegats. Teixidor, per donar imatge de solvència, es va identificar com la mà dreta de l'empresari més conegut de la Jonquera i va explicar que acabava de comprar-se una casa de més d'un milió al Golf de Peralada, que no podia ocupar fins passats quatre dies perquè hi havia hagut una fuita de gas. «L'endemà mateix es van instal·lar. Li vaig dir que primer s'ho mirés per assegurar-se que li agradava la casa, però va dir que no calia», recorda Casellas. La família Teixidor va ocupar tres habitacions: una per a en Joan i la seva dona, Rosa Maria Quintana; una per als avis, Jordi Teixidor i Marina Font; i una altra per a les dues nenes de 6 i 12 anys. També s'hi va instal·lar el gos, en Jass, Quan va arribar el dia de marxar, Teixidor va dir que havien d'allargar l'estada perquè els problemes del gas no s'havien resolt. Van anar passant els dies i es va crear un clima «d'amistat i convivència» entre la família Teixidor i els amos de la casa. «Miràvem junts els partits de futbol a la televisió i també vam celebrar plegats l'aniversari de la filla gran de Teixidor.» Tot era harmonia amb «aquella família tan maca». Un dia Joan Teixidor es va fixar en les matrícules del cotxe de Casellas. «Sembla estrany que un home com tu vagi amb aquest cotxe», va dir-li. I seguidament li va etzibar que ell, per la seva feina, tenia amistat amb gent de la policia fronterera i que sabia que sortiria a subhasta per 6.000 euros un BMW dels que es confisquen a la Jonquera. Li va dir que podia fer una estratagema legal per aconseguir-li el cotxe sense passar per la subhasta. Casellas s'hi va interessar i li va dir d'anar a veure el cotxe. «Allà a tu no t'hi deixarien entrar», es va excusar. «Ja te'l portaré.» L'endemà, dient que el BMW tenia problemes, va oferir-li un Peugeot 407 per 7.650 euros. Casellas va acceptar l'oferta i li va pagar per endavant un 48% del preu que li demanava Teixidor: 3.672 euros. Van passar deu dies i el cotxe no arribava. Llavors Teixidor va exigir un taló de 2.352 euros i va dir que li feia posar GPS al cotxe i que el dia 9 de març el tindria. Van pactar que si aquest dia hi havia el cotxe, Casellas pagava un sopar i si no arribava el pagava Teixidor. Va ser Teixidor qui va pagar el sopar. «Amb els meus diners», exclama Casellas. Finalment, va arribar el dia d'anar a buscar el cotxe a la Jonquera i quan van ser allà, Teixidor els va dir que l'havien dut a Figueres. Paral·lelament, la mestressa d'una altra casa de turisme rural va alertar Casellas que no cobraria de Teixidor perquè a ella li havia marxat sense pagar. Un cop descobert l'engany, Casellas, al mas, va arreplegar Teixidor i li va dir que li donava dues hores perquè li tornés els diners que li havia entregat i li pagués el que devia de l'allotjament, que eren 8.734 euros. «Va dir que tardaria menys de dues hores. Va marxar i ja no va tornar més.» Es va endur les claus i el comandament que obra la tanca. La resta de la família, que ja eren a l'habitació, van passar la nit a Can Salanca. L'endemà, la resta de la família va fer el seu paper teatral. La dona plorava, la nena gran deia «pobre papi» i el pare deia que no podia ser veritat que Teixidor hagués desaparegut i tots plegats deien que no tenien diners per pagar. Rosa Maria Quintana va acabar trucant als seus pares, que van ser qui els van anar a recollir i van pagar una part de les despeses de l'estada a la casa rural: la meitat de l'habitació del matrimoni i la de les nenes. Però van deixar sense pagar la part corresponent als avis i la part de Joan Teixidor. Casellas va recuperar uns 1.200 euros i va acabar formulant la corresponent denúncia als Mossos, que es van endur els avis a declarar. Al vespre, però, els agents van tornar Jordi Teixidor i Marina Font al mas i els van haver de deixar pernoctar, rentar-los la roba i encara deixar-los 50 euros per poder tenir diners per marxar. «Aquests, els avis els van tornar.» Joan Teixidor en deu 7.524.
|
