L'evolució de la gespa sintètica en els últims anys ha revolucionat el mercat. La combinació de gespa, cautxú i sorra ha permès que aquesta gespa s'assembli cada vegada més a la natural. La bona sensació que tenen els jugadors quan la trepitgen, la manera normal en què roda la pilota i el fet que s'hagi aconseguit que la superfície artificial no faci tant de mal als esportistes quan cauen són alguns dels trets que n'evidencien la qualitat. A més, sembla que la recuperació del terreny de joc després de practicar-hi esport és perfecte, fet que permet que s'hi pugui jugar tantes vegades com sigui necessari sense haver de patir pel seu deteriorament. Un altre avantatge és que s'hi ha de fer poc manteniment: segons Joan Anfruns, delegat de Catalunya de Poligras Iberica –empresa encarregada de posar gespa artificial a molts camps gironins–, tan sols s'ha de raspallar la gespa cada 15 dies amb una màquina especial, un cop l'any s'ha de descompactar el cautxú, s'han de revisar les juntes de la gespa i el punt de penal, i s' ha d'afegir cautxú si fa falta. Anfruns afegeix que «la gespa artificial és una bona opció, perquè, tot i que d'entrada és més cara que la natural, el rendiment és molt bo i es pot utilitzar 24 hores al dia».

INSTAL·LACIÓ DE LA GESPA
Primer s'ha de fer l'obra civil, que inclou l'aportació de terres i sal, la creació d'un pendent del 0,7%, de canals d'aigua i la millora de la xarxa de reg amb canons. Un cop acabada l'obra civil es posa la gespa artificial, enganxant els rotlles de gespa de 4 m d'amplada, llavors es fa el marcatge del camp i a continuació es tiren uns 15 kg/m² de sorra de sílex, que queda sota la gespa, i uns 15 kg/m² de cautxú reciclat de rodes de pneumàtic, que queda dipositat entre la sorra de sílex i la gespa. Llavors s'ha d'esperar que la gespa quedi ben fixada al terreny i aleshores ja s'hi pot jugar.

QUARTA GENERACIÓ
Els camps de futbol de gespa artificial van néixer amb problemes, perquè alguns camps no estaven homologats per la FIFA i alguns equips no hi volien jugar.