Entre les poques lectures que m'he pogut permetre aquest estiu (no es preocupin: no tindré el mal gust d'explicar la feina que he tingut) hi ha el text que Vladimir Nabokov va escriure a propòsit de La mort d'Ivan Ilitx i que, a la manera de pròleg, la col·lecció Biblioteca Pompeu Fabra va incloure en el llibre on aquesta narració conviu amb una altra del mateix Tolstoi: La sonata a Kreutzer.

En fi, de moment, no he pogut passar del pròleg, però el cas és que feia temps que no sentia que un text m'interpel·lava tan directament exposant una lluita que reconec com una constant de la meva vida, sobretot des que van començar les obligacions. Aquesta lluita, de fet, qualsevol la pot reconèixer dins seu, com n'era ben conscient l'autor de Lolita: «En l'interior de tota persona es produeix, en certa mesura, una lluita entre dues forces: el desig d'intimitat i la necessitat de sortir a fora. La introversió, és a dir, l'interès dirigit cap a un mateix, cap a la pròpia vida interior, plena de pensaments vigorosos i fantasies; i l'extraversió, és a dir, l'interès dirigit cap enfora, cap al món exterior de la gent i dels valors tangibles».

Nabokov va de l'universal al particular (encara que pugui ser el cas de molts escriptors i altres creadors) per argumentar que, en Tolstoi, l'artista havia de lluitar contra el predicador: «El seu jo [...] era l'escenari d'una lluita personal entre la solitud creativa i la necessitat de relacionar-se amb la resta de la humanitat: la batalla entre el llibre i la colla». Abans, Nabokov també ho exemplifica amb els estudiants que, fins i tot anant a la recerca fervorosa del coneixement a través de la seva assignatura preferida, senten el desig d'apuntar-se a la festa dels companys: De deixar el llibre i sentir-se lliures. Aquesta va ser la tensió que va definir la meva vida d'estudiant, sobretot quan arribaven els exàmens amb la primavera. I ho continua essent: Deixar d'escriure, fins i tot quan hi disfruto, i anar de festa. Segur que saben de què els parlo.