El projecte del CIM del Baix Penedès –un projecte de ve de lluny– ha topat amb l'oposició institucional de la comarca, a través del Consell Comarcal, que el contraposa a un model de desenvolupament sostenible. L'opinió és legítima, i és bo que el Consell Comarcal opini sobre allò que afecta la comarca. Fins aquí, res a dir.

Sorprèn el contrast entre aquesta oposició i el silenci sobre el procés continuat d'ocupació del territori, difícilment justificable en termes de sostenibilitat. La intensa –i extensa– ocupació del sòl per segones residències té també efectes negatius: necessitat de serveis i recursos –l'aigua!– generació d'ocupació de baixa qualificació, necessitats de mobilitat... tot el que es denuncia de cara al CIM, i que no hem sentit mai que hagin estat motiu de preocupació, almenys al mateix nivell.

Seria millor que tothom –Generalitat i món local– preparés el territori en el seu conjunt, i no com una suma d'elements aïllats. Utilitzar les necessitats del CIM en mobilitat per a solucionar colls d'ampolla, o aprofitar-ne la infraestructura per a impulsar activitats de més valor afegit.

I per a un desenvolupament sostenible, començar per les pròpies responsabilitats en l'ocupació del sòl, en el tractament del litoral, en la preservació del espais naturals, o en el desenvolupament econòmic no basat en la construcció i les segones residències. Hi ha molta feina per fer.