Les urbanitzacions han estat, principalment a la comarca de la Selva, un niu de conflictes. Aquelles persones, majoritàriament de l'extraradi de Barcelona, que ara fa trenta o quaranta anys van adquirir una parcel·la s'han sentit estafades pels promotors, que van deixar moltes d'aquestes urbanitzacions sense acabar obres bàsiques com la pavimentació de carrers o la instal·lació de serveis com la llum i el clavegueram. I han estat els ajuntaments els que han acabat pagant els plats trencats.

És el cas d'Aiguaviva Park, a Vidreres, on les manifestacions dels parcel·listes van convertir-se durant un temps en el pa de cada dia i van afectat molt negativament la vida social i política del poble. El mateix podríem dir de les vuit urbanitzacions de Caldes –Can Solà Gros I i II, Aigües Bones i el Llac del Cigne han estat els casos que han tingut més ressò–. Lloret, que té fins a catorze urbanitzacions, tampoc ha evitat l'aparició d'aquest tipus de conflictes veïnals. I Riudarenes, Massanes, Maçanet de la Selva, Fogars de la Selva... Aquests enfrontaments han generat un munt de litigis, que han tingut com a protagonistes parcel·listes, juntes de compensació, ajuntaments i promotors. Un embolic que, tot just ara, es comença a solucionar.