A l'Abric Romaní, fa 100 anys que s'hi excava. És un jaciment de referència mundial perquè dels fòssils (fusta, pedra, os) se'n pot fer una reconstrucció molt aproximada de la vida dels últims neandertals abans que s'extingissin. Des de fa 25 anys que ho està investigant Eudald Carbonell, arqueòleg que dirigeix l'equip d'investigació de l'Abric Romaní, de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social i l'Àrea de Prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

L'Abric Romaní és el jaciment arqueològic més important del món pel que fa a fogars i eines de fusta neandertals. Fins ara, ja s'han localitzat 300 fogars i 100 eines de fusta d'entre 40.000 i 56.000 anys.

La campanya d'excavacions d'aquest agost ha estat especial perquè les restes desenterrades són les més antigues que mai fins ara s'havien localitzat a l'Abric, on han aparegut vegetals fossilitzats des dels 40.000 als 70.000 anys. La conservació de vegetals en aquest jaciment es produeix per l'abundant bicarbonat càlcic de l'aigua de Capellades. L'aigua que flueix de les fonts recobreix les superfícies vegetals i en fossilitza l'exterior. Així, en desaparèixer el material llenyós, es conserva la petjada.

L'equip de Carbonell, format per 40 arqueòlegs, ha descobert restes d'arbres (pollancres, verns i pins) que van ser tallats per neandertals. D'entre tots els arbres, el més gran fa 40 centímetres de diàmetre i té 56.000 anys. Es veu que està tallat perquè mentre la base del tronc, d'un metre d'alçada, roman vertical, les branques estan disperses al voltant.

Aquesta troballa confirma la importància que per als neandertals tenia l'ús del foc i dels vegetals per a la seva activitat domèstica, associada a tallers de manipulació de fusta. És a dir, no es limitaven a recollir fusta podrida del bosc sinó que aprofitaven els arbres frescos que creixien a la vora de l'abric.

Fins ara, s'havien localitzat arbres tallats en jaciments del neolític i del paleolític superior. Mai de la civilització neandertal. «Aquesta troballa demostra que els neandertals eren una societat més avançada i tenien un comportament més complex del que es creia. És a dir, eren tan intel·ligents com els homo sapiens», recalca Carbonell. Segons la teoria d'aquest arqueòleg, qüestionada per alguns científics, els neandertals no es van extingir pel seu endarreriment sinó per la seva genètica.

La campanya d'excavacions s'acaba a finals de mes. Carbonell no s'atreveix a augurar res, però sí que revela el somni dels arqueòlegs que treballen a l'Abric Romaní: «Trobar restes de neandertals. És l'únic que ens falta.»