Els alcaldes de tots els municipis del Ripollès i de la Cerdanya afectats pel traçat, els representants dels consells comarcals i fins i tot la Generalitat ja van presentar al·legacions als quatre estudis de traçat. En tots els casos, van reclamar a Foment que tingués en compte que es tracta d'una carretera de muntanya i que, per tant, cal que tingui pendents poc pronunciats, que passi per zones poc obagues, que respecti els habitatges –sobretot els de zones poc habitades– i les pastures i que causi poc impacte sonor i visual. En general, també apostaven per aprofitar al màxim el traçat actual i per preveure l'ampliació de la via del tren Barcelona-La Tor de Querol.

A part, hi van al·legar les plataformes ciutadanes El Ripollès Existeix i Salvem la Vall del Rigat. La primera apostava sobretot per projectar conjuntament les plataformes viària i ferroviària i la segona, molt més bel·ligerant, per evitar una via ràpida i que es trenqui l'actual equilibri entre serveis i medi natural.