dilluns, 21 d'agost de 2006
> L'adaptació
Al rigor alemany, que va dur Jorge Valdano a afirmar que el futbol és un esport d'onze contra onze en què sempre guanyen els alemanys, Montse Escolà s'hi refereix senzillament com a «rigor», sense més. Situa el caràcter germànic molt més a prop de la subtilitat que de la suposada antipatia feréstega que preveuen els tòpics. Admet, això sí, com no podia ser de cap altra manera, que l'adaptació al modus vivendi no va ser un camí pla. Els primers contrastos van ser contundents, com era d'esperar: les cases, els mobles, la decoració, l'hora de menjar, el menjar, el temps de les coses. «Després, a la llarga, et vas fixant en detalls menys evidents i, a alguns, t'hi acostumes millor que a d'altres», comenta. Explica que a qualsevol persona que tingui més de 16 anys, és gairebé obligat parlar-li de vostè, «i això em costava molt». Un altre tret que considera simptomàtic, possiblement de la racionalitat alemanya, és l'obligatorietat d'identificar-se quan algú despenja el telèfon, abans que ho faci l'interlocutor. Tot plegat, com en totes les societats, dibuixa un manual conductiu que és difícil d'ignorar. «Al principi no sabia ben bé quina distància havia de guardar amb els altres, o em passava o no hi arribava, i n'estava molt pendent, d'això», reconeix. Ara, ja hi està feta.
|
