James van Allen, un dels primers científics del món que es va dedicar a estudiar l'espai i que fou el descobridor dels cinturons de radiació que volten la Terra i que ara porten el seu nom, va morir el dia 9 d'agost a l'edat de 95 anys.

Una vegada acabats els estudis universitaris a Iowa, va ingressar al departament de magnetisme terrestre de la institució Carnegie a Washington, l'any 1939. Va treballar per l'exèrcit com a científic durant la II Guerra Mundial. Van Allen va col·laborar en un projecte amb el comandant de la marina William Parsons, que buscava l'eficàcia i la precisió a través d'uns detonadors per fer explotar míssils quan passaven prop del seu objectiu. Aquest comandant fou el pilot que va llançar la primera bomba atòmica. Van Allen va organitzar un equip d'investigació a la universitat Johns Hopkins per estudiar les capes superiors de l'atmosfera. A Iowa va dirigir l'Institut de Física a partir de l'any 1951. Tot i que els russos van enviar el primer satèl·lit, abans els americans havien obtingut resultats científics gràcies a Van Allen, que va descobrir que al voltant de la Terra hi ha dos anells que es deuen, probablement, a la interacció entre el vent solar, els raigs còsmics i la magnetosfera terrestre. Després, Allen va col·laborar en moltes missions espacials i va descobrir els cinturons de radiació sobre Júpiter i Saturn. La seva convicció era que l'exploració robòtica del cosmos resultava molt més útil que enviar astronautes a l'espai.