No és fàcil trobar, com ahir, els Pinker Tones a Barcelona, perquè des de fa uns mesos es troben palpant per tot el món les emocions que genera l'electrònica que amaga The million colour revolution, el seu segon llarga durada. La suspensió d'un concert a Londres que estava previst per avui ha fet, però, que el Professor Manso i Mister Furia passin uns dies –no gaires, perquè la setmana vinent toquen en un festival al nord d'Anglaterra– a la ciutat. És hora de recordar l'agitació d'aquestes últimes setmanes.

28 I 29 DE JULIOL.
Els Pinker Tones arriben a Moscou, on s'acaba de publicar el disc. «Estem en un món globalitzat i la gent del món de la música no és gaire diferent a la que et trobes en altres punts del planeta. Ara bé, quan surts al mercat tens la mateixa sensació que tenies quan, amb 18 anys, viatjaves a Praga o Budapest», diu Manso. La seva estada moscovita comença amb un concert a la sala Art Garbage i, després d'unes quantes entrevistes amb la premsa russa, culmina amb un recital com a caps de cartell de l'Afisha Picnic, davant 10.000 persones. Per al setembre ja tenen concretades tres compareixences més a Rússia.

3 D'AGOST.
Quan, un dia calorós del juny del 2001, els vells amics Manso i Furia, després d'anys sense saber res l'un de l'altre, es van retrobar en una papereria del Poble Nou, poc intuïen que amb el grup que acabarien formant serien rebuts com estrelles el 3 d'agost del 2006 a Nova York. «Ha estat tot molt espectacular», reconeixia ahir Manso. Al matí, enregistren unes quantes cançons al plató de Breakfast with the arts, un dels grans xous matinals de diumenge a la televisió nord-americana i al vespre, després d'un show case per a periodistes, actuen al Bowery Ballroom («la sala on els Ramones van acabar la seva carrera!», vindica Manso, emocionat). Impagable la seva sorpresa en veure el públic d'una de les sales més llegendàries de la ciutat entonant de memòria els seus senzills.

4 D'AGOST.
Al matí, els Pinker Tones atenen durant quatre hores i mitja la premsa nord-americana, alguns representants de la qual acaben les entrevistes demanant autògrafs i fotografies a Manso i Furia. «Us considereu un grup llatí?», se'ls pregunta cada dos per tres. A la nit, vetllada per a la història en un local de l'East Village de nom apropiat: Hot Pink Club. «Encara no m'ho explico. La capacitat era per a 400 persones. N'hi havia 500 i, a fora, 300 més a qui ja no deixaven entrar, tot i que n'hi havia que estaven a la llista de convidats», recorden.

5 I 6 D'AGOST.
Dues jornades per assaborir l'èxit. Primer, com a espectadors en una sèrie de concerts al Central Park, on improvisen una petita tertúlia amb el tècnic de David Bowie i altres personatges de la indústria del disc. Després, esmorzant i fullejant la premsa a l'hotel on s'allotgen. La premsa. Se sorprenen en observar que, a The New York Times, Nina Roberts, que els va veure al Pop Arb d'Arbúcies, els dedica tota una contraportada que, dos dies després, es reproduirà en un article al Herald Tribune. From catalan culture, Barcelona shapes a nonconformist music scene («Des de la cultura catalana, a Barcelona es forma una escena musical inconformista»), es proclama en el títol. En l'article, Roberts té paraules també per a Ojos de Brujo, Macaco i Muchachito Bombo Infierno (a qui tradueix, per cert, com a «Little Boy Hell Drum») i un DJ de Seattle, Darek Mazzone, estableix paral·lelismes entre el que es cou musicalment ara a Barcelona amb el que es va viure a Nova York quan el punk i el hip-hop eren embrionaris. El disc dels Pinker Tones, per cert, Roberts el qualifica d'«exuberant i eclèctica col·lecció de cançons entre l'electro soul i la bossa nova amb instrumentals catalano-hawaians».

I ARA, QUÈ?
Mentrestant, al Regne Unit, que ja van veure els Pinker Tones a finals del 2005 i també aquesta primavera, revistes com ara Bizarre, M8, Future Music, Mix Mag i Daily Star els han dedicat aquestes últimes setmanes diferents articles. A l'octubre seran a l'Argentina i al novembre a Mèxic però, abans, el dia 23 d'agost actuaran a Tarragona, l'1 de setembre a Santa Coloma de Gramenet i el 10 a Girona. Els farem aquí més cas que els nord-americans i els russos? Rússia sembla destinada a ser un dels grans enclavaments de l'expansió mundial dels Pinker Tones. A finals de juliol no només van fer-hi turisme, com es dedueix en la fotografia, sinó que van ser caps de cartell al festival Afisha Picnic de Moscou, que van gaudir 10.000 persones, i van oferir una actuació en un club. La banda tornarà a Rússia –on el seu nou treball s'acaba d'editar– al mes de setembre, quan oferiran tres recitals més a Moscou i a Sant Petersburg. La seva música ja fa setmanes que sona a les ràdios independents del país i, el maig passat, la botiga Tower Records de Los Angeles ja recomanava el disc The million colour revolution. Aquests dies, però, els Pinker Tones han comprovat in situ la tirada que tenen als Estats Units, on el cap de setmana passat van actuar al Bowery Ballroom i el Hot Pink. Els barcelonins, com mostra la imatge, també van actuar al programa televisiu Breakfast with the arts.