Des de Sant Jaume de Frontanyà (el Berguedà), el poble més petit de Catalunya, el president Maragall veurà complert avui un dels seus somnis: l'entrada en vigor de l'Estatut, la norma que va prendre forma simbòlicament el novembre del 2004 a Miravet i que de mica en mica, cada vegada més allunyada de l'esperit de consens inicial i de l'ambició expressada pel Parlament el 30 de setembre del 2005, ha anat superant esculls fins a l'aprovació en referèndum pels ciutadans de Catalunya, amb un suport d'un 73,9% i una participació que no va arribar al 50%, el 18 de juny passat.
Amb tots els matisos possibles, l'Estatut continua el seu camí. De fet, avui aquest curs es veu impulsat gairebé de manera definitiva. Però l'itinerari és llarg i feixuc, com alertava aquesta mateixa setmana el conseller Joan Saura. De moment, el text obliga a modificar i elaborar diverses lleis al Parlament de Catalunya. Així ho requereixen un total de 24 drets i 14 principis rectors del Títol I. També per donar compliment al contingut del Títol II, el de les institucions, s'han de modificar un total de 10 lleis i elaborar-ne 10 més, incloses les que fan referència a la nova organització territorial de Catalunya i a la nova llei electoral, previstes en el pacte del Tinell per a l'actual mandat però que ja fa dies que són reptes condemnats a esperar a la pròxima legislatura. Tots aquests acoblaments que invoca l'entrada en vigor de l'Estatut no tenen data, mentre que en el cas de l'Agència Tributària de Catalunya, aquesta s'ha de crear en el termini d'un any a partir d'avui.
L'Estatut també preveu canvis i lleis noves en sis àmbits de la justícia i, d'altra banda, s'haurà de revisar tota la legislació catalana que fa referència a totes les matèries que el nou text estatutari atribueix a la Generalitat.
MÉS ENTREBANCS
I tot just abans d'entrar finalment en contacte amb la realitat de la seva aplicació, l'Estatut encara no ha acabat la seva cursa d'obstacles, la majoria amb un rerefons partidista. D'un costat, com durant tot el procés, el text sembla que continua surant entre les quotes de protagonisme dels partits que el van aprovar. Si el PSC va forçar l'activació de les comissions Generalitat-Estat i d'infraestructures abans dels comicis de l'1 de novembre, CiU ja ha anunciat que, si governa, se sentirà lliure per revocar totes les decisions no consensuades que hagin pres els socialistes i també per canviar la composició de les comissions si no hi està d'acord.
I, al mateix temps, aquestes possibles fluctuacions polítiques coexisteixen amb l'amenaça a la integritat del text que representa el recurs contra l'Estatut interposat pel PP davant del Tribunal Constitucional. Els dirigents estatals Federico Trillo i Soraya Sáenz de Santamaría el van presentar el 31 de juliol passat, fonamentat en vuit eixos en què, segons els populars, la reforma vulnera la Constitució, inclosa la consideració de Catalunya com a nació en el preàmbul. A aquest recurs se li pot afegir en breu el del Defensor del Pueblo, Enrique Múgica, que s'ha mostrat en contra del nou rol que adquireix el Síndic de Greuges, i, tot i que està per confirmar, les comunitats de La Rioja, Aragó, el País Valencià i Castella-la Manxa estudien fer servir la mateixa opció, perquè se senten agreujades per punts més o menys concrets que van des del finançament a la gestió de l'aigua de l'Ebre en el marc de la CHE, passant per l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El govern estatal que més convicció ha expressat en les seves intencions ha estat el de La Rioja, governat pel PP.
)
