«Una constitució paral·lela» que envaeix les competències de l'Estat. Així és com Sáenz de Santamaría i Trillo van definir l'Estatut, en un intent de resumir les raons que han portat els populars a impugnar 114 articles i 12 disposicions de la reforma al Tribunal Constitucional. Deu dies després que es publiqués al BOE, el PP va demanar la tramitació prioritària i urgent del recurs apel·lant a la transcendència del seu dictamen. Els populars sostenen que es tracta d'una llei orgànica integrada en el «bloc de la constitucionalitat» i que la seva posada en marxa «exigirà canvis profunds en el cos legislatiu espanyol», amb «la modificació de més de 30 lleis de l'Estat en vigor». També al·leguen que té «un caràcter modèlic» respecte a les altres reformes estatutàries que ja s'han posat en marxa i a la pròpia concepció del model d'Estat. Per això, el PP espera que el Constitucional estudiï el seu recurs amb prioritat. Troba «desitjable» que el tribunal faci pública la seva sentència abans de les pròximes eleccions espanyoles; que, si no s'avancen, es preveu que se celebrin el 2008. El secretari general del partit, Ángel Acebes, va manifestar la seva «seguretat» que el tribunal admetrà el recurs a tràmit i que «prosperarà» conforme a les peticions que han formulat.

Trillo va al·legar que l'objectiu dels populars és defensar la Constitució i la igualtat dels ciutadans espanyols. Per al PP, la «concepció originària» del text era «nacionalista», i no va canviar en cap de les tramitacions que va seguir abans de ser sotmès a referèndum. La «inintel·ligibilitat» del text, el seu «intervencionisme», i el fet que estableix, al seu parer, un principi de «bilateralitat» que «és propi del federalisme» –i que fixa un model «impracticable» per a un «estat autonòmic»–, són alguns dels arguments que els populars ja van reiterar durant la llarga tramitació del text i en la campanya per la consulta del 18 de juny. Ahir van tornar a repetir-los per concloure que l'Estatut situa Catalunya en una «situació privilegiada», per davant d'altres territoris, i més enllà dels drets forals que tenen Navarra i el País Basc.

Sáenz de Santamaría va opinar que fins que no es resolgui el recurs, el govern espanyol «ha d'exercir amb prudència la seva iniciativa legislativa» i tenir en compte que l'Estatut afecta lleis que estan en marxa. Malgrat això, i en espera que el Constitucional faci pública la seva sentència, l'Estatut entrarà en vigor el 9 d'agost.