En la recta final de l'actual legislatura, el president Maragall es disposa a tancar els tres anys de govern amb l'anhel de passar a la història com el president de l'Estatut. Segurament serà una bona referència, encara que el dia que fou investit, amb el Pacte del Tinell fresc, les pretensions de futur fixaven un llistó més alt, fins a l'aspiració d'un mandat molt més llarg. Després, les trifulgues del tripartit van anar reduint les possibilitats de llarga i venturosa volada, fins al darrer estrip en els mateixos rengles socialistes, que frustraren els somnis presidencials. Amb tot, res no privarà a Pasqual Maragall de lluir el títol de president de l'Estatut.

Ara, malgrat la migradesa del text estatutari aprovat i tot i la poca trempera que pot incitar l'escarransida participació en el referèndum, s'evidencia que l'Estatut tindrà un bon paper en la contesa electoral de la tardor. És normal, doncs, que la família socialista intenti l'immediat desplegament del nou Estatut i que en aquesta empresa es posin fàcilment d'acord els presidents estatal i autonòmic. En un dels darrers serveis al país i al partit, Maragall ha viatjat a la Moncloa i ha rebut ZP a Palau, per acordar el ràpid desplegament estatutari. Un i altre van decidir que al setembre es posaran en marxa les comissions Estat-Generalitat i que Fernández de la Vega i Nadal seran qui les presidiran, amb el compromís de treballar amb fluïdesa.

És evident que els socialistes intentaran plasmar alguns acords entre governs abans del dia de Tots Sants per rendibilitzar electoralment la fotografia. Els capitans socialistes entenen que han de donar un tomb a la imatge del president de l'Estatut per reconvertir-la en la del partit de l'Estatut, i en aquesta empresa saben que tindran la complicitat dels seus germans grans instal·lats a Madrid. El lema escollit per vendre el projecte Montilla –«Ara és l'hora dels catalans»– s'apropia d'aquest plus estatutari. Segur, ho jugaran a fons.

Per això, Artur Mas no vol ni sentir a parlar del desplegament del nou Estatut fins després de la castanyada. El líder convergent afirma que ha de ser el govern que surti de la sobretaula dels panellets qui ha de tirar endavant el nou marc legislatiu i formar les comissions que calgui, d'acord amb els equilibris parlamentaris que configurin les eleccions. Mas i els seus saben de la importància de les fotos i no els fa gens el pes que els socialistes catalans utilitzin electoralment el funcionament de les comissions Estat-Generalitat. Qui va impulsar i votar el «sí», ara no té gaire pressa a aplicar-lo. I, és clar, els republicans del «no» també retreuen als socialistes que vulguin aprofitar les comissions bilaterals com a arma electoral, encara més quan, com diu Puigcercós, s'està en un govern en precari. D'altra banda, els populars presentaran la pròxima setmana, si no ens enganyen, un recurs d'inconstitucionalitat, més o menys com el neutral Enrique Múgica. Resumint, s'anuncia l'Estatut com a eix de tot el debat electoral. Entre tots, però, no podran evitar que Pasqual Maragall sigui històricament recordat com el president de l'Estatut, per sobre dels seus errors i encerts, fins i tot per sobre de les seves maragallades.