divendres, 28 de juliol de 2006
> Un anunci del temps que ve
l'escaire
MIQUEL PAIROLÍ.
|
Un anunci del temps que ve és el que va prefigurar dimarts el Consell Executiu de la Generalitat quan els consellers socialistes van aprovar el pla d'infraestructures del transport de Catalunya sense el suport dels dos consellers d'ICV-EUiA. Un pla fonamentalment de carreteres, amb més de trenta-set mil milions d'euros d'inversió prevista i una vintena d'anys d'execució. Després ja sabem què passa, que els governs canvien, que els plans s'arxiven, que se n'elaboren d'altres. Ja veurem què en quedarà, d'aquest pla, què es durà a terme, què es modificarà, què s'oblidarà. La vella cançó... Ara, d'obres, se'n faran, i moltes, tant si és president Mas com Montilla. D'això es tracta en aquests anys que vénen. Per això n'hi ha que resen i fins i tot van als monestirs perquè els catalans donin una àmplia majoria a l'un o a l'altre, que, en certa manera i a efectes pràctics, tant és. El que cal és que ERC i ICV-EUiA no tinguin cap mena de clau, que puguin donar un cop de mà en un moment determinat si els ho demanen i se'n pugui prescindir sempre que convingui. Aquest és el somni de Montilla i també de Mas. Tots parlen de la reedició del tripartit, uns com a projecte desitjable i els altres com a amenaça. Però no és fàcil que es torni a reconstruir. Només ho veurem si el joc queda molt repartit, si l'aritmètica parlamentària és especialment adversa per als interessos dels dos partits majoritaris i això encara si, a la fi, no pacten entre ells que, per més que ho neguin obcecadament fins a l'1 de novembre, és una possibilitat molt real el dia 3. No cal que governin junts, només que un faci i l'altre deixi fer. Aïllar les minories. En això es basarà la campanya electoral. Empènyer els ciutadans al vot útil, a donar suport als grans partits, que ja se sap que aquests partits menors i ideològics no estan avesats a tocar poder i després només porten maldecaps. Cal que hi hagi un govern que governi. Cada dia ho proclamen els dirigents empresarials. Un govern que governi, vot útil, trenta-set mil milions en infraestructures. Tot és el mateix llenguatge.
|
)
