Als catorze anys ja acompanyava en escena el seu pare, el multiinstrumentista macedoni Vangel Makovski. Als quinze, ja cantava cançons pròpies. En fa tres, va guanyar l'Altaveu Frontera i, ara, que ha deixat la seva Mallorca natal per viure a cavall entre Barcelona i Nova York, s'ha erigit en una cantant de gran personalitat que no ens hem de deixar perdre dalt d'un escenari. Una cantant veterana tot i els seus 23 anys que, amb les cançons del seu únic disc, l'autoeditat Kradiaw, o versions com les de I wanna be your dog, dels Stooges, o Ace of spades, de Motörhead, demostra com n'és de miop, massa sovint, la indústria discogràfica. Maika Makovski, folk, punk, sempre versàtil, és, ara, la cantant més aclamada dels bars de Barcelona. Un secret de domini públic que cada cop és menys secret. «Els escenaris sempre han estat un espai natural per mi», diu.

Sigui sola amb la guitarra o acompanyada d'una banda (Juan Carlos Luque al baix, David Martínez a la bateria) que manté des de fa tres anys, Maikovski ha actuat insistentment els darrers tres anys a l'Heliogábal, la sala Màgic, el Sidecar i l'Apolo, compartint maldecaps i amistat amb bandes del rock undergound a la ciutat com Freewheelin Tornados, Waldorf Astorias, Suzy y los Quattro o Midnight Travelers. «No sé si Barcelona és la millor ciutat per fer el que faig, però no en conec cap altra», sosté.

Maika Makovski actuarà aquest dijous a la sala Sidecar en format elèctric i, dijous vinent, a Zacarías (antiga Boîte) en acústic, on gravarà un DVD que formarà part del seu pròxim treball. A l'agost, torna a Nova York.