Els canals locals de concessió pública afegeixen un maldecap a la majoria dels ajuntaments. Molts han de posar en marxa una televisió des de zero. A la Garrotxa i el Ripollès, les dues televisions que hi operen són de capital privat. Olot i Ripoll, però, han de posar en marxa dos canals més de titularitat pública. L'audiència potencial i el mercat per a quatre canals en aquesta demarcació són limitats i es considera que la inversió per fer-hi arribar el senyal és massa costosa. Actualment, ni la Garrotxa ni el Ripollès tenen cobertura per rebre la TDT.

El Pla de l'Estany i el Gironès es troben amb un escenari similar de quatre canals. Dues televisions privades operen al territori i tenen una llarga experiència, i els ajuntaments de Banyoles i Girona lideren el procés de dues televisions comarcals públiques. Tots dos han iniciat la part més formal dels tràmits per al consorci.En el cas de Banyoles, es podria aprofitar la infraestructura de TV Pla de l'Estany, tot i que el futur canal no hi tindrà res a veure ja que es pensa en un model televisiu que apropi l'administració al ciutadà.A Girona es destaca també la importància de definir el tipus de televisió, i posen l'accent en la qualitat, ja que l'entorn de futur serà molt competitiu.

Els cinc municipis de l'Alt Empordà: Figueres, Roses, Castelló d'Empúries, l'Escala i Vilafant es reuneixen aquesta setmana per determinar si tiren endavant el consorci, que inclou sensibilitats diferents. A Roses hi ha voluntat política i estan engrescats amb el projecte. A l'Escala, estan a l'expectativa, sobretot perquè volen mantenir el canal municipal TV l'Escala i l'actual mapa no ho preveu. Per la seva banda, a Castelló d'Empúries, el projecte es veu complicat perquè el concepte de «localitat» es perd i la inversió econòmica és important. Interpreten, a més a més, que han de ser Roses i Figueres els que liderin el projecte a l'Alt Empordà.

El Baix Empordà és també un territori complex perquè, inicialment, són nou els municipis que s'han de posar d'acord. Sant Feliu de Guíxols també té voluntat política però la inviabilitat del projecte es veu amb incertesa a causa dels costos econòmics.

Les poblacions de Lloret, Tossa i Blanes (Selva marítima) treballen per consorciar-se entorn a una SL que gestioni la futura televisió amb el nom provisional de Canal Mar. La participació de Blanes i Lloret seria del 40% i la de Tossa, del 20%. S'està treballant també per integrar tres models ja existents: TV Blanes, TV Tossa i Lloret amb una ràdio local i amb conveni amb una televisió.

Pel que fa als pobles de la Selva interior, Maçanet de la Selva ha proposat prescindir d'aquest segon canal públic, per una qüestió de costos, i integrar-se al futur Canal Mar.