Desitjo relatar-vos l'incident que vaig viure el matí de dissabte 8 de juliol.

Com faig sempre que puc, vaig anar a banyar-me ben aviadet en una caleta de bolos (pedres rodones d'uns 15/20 cm de diàmetre) que hi ha a llevant del Castell de Sant Esteve de Palamós. És una hora que no hi sol haver ningú i hi practico el naturonudisme. Em desvesteixo discretament tapat amb una tovallola i vaig fins a unes roques on deixo la tovallola i em tiro a l'aigua.

Aquell matí, quan ja feia una bona estona que estava dins de l'aigua sense ningú més a la cala, va arribar un individu que se'm va adreçar dient que allò no era una platja nudista, que fes el favor de vestir-me o anar-me'n a cala Estreta si no volia que avisés la policia i els Mossos.

Cal aclarir que cala Estreta és una platja tradicionalment nudista, els accessos de la qual estan tancats al trànsit a l'estiu per prevenció d'incendis, de manera que per arribar-hi i tornar cal deixar el vehicle a la platja de Castell pagant aparcament i afegir noranta minuts de caminada, un temps del qual no tots disposem. Li vaig contestat educadament que ja no n'hi ha de platges nudistes, que el nudisme és lliure i que em semblava molt bé que avisés les autoritats, perquè potser així l'ajudarien a sortir del seu error. (Precisament el dia abans vaig veure a la platja gran de Palamós una senyora, molt més valenta que jo, prenent el sol despullada amb tota naturalitat.) Llavors l'individu en qüestió va començar a insultar-me dient-me de tot i, en veure que no m'immutava, va agafar una pedra i em va amenaçar, literalment, amb «xafar-me el cap».

Està clar que, després de la violència verbal anàvem cap a la violència física. No em va servir de res parlar-li educadament i tranquil·lament, fins i tot mentre ell tenia la pedra a la mà i anava repetint que em xafaria el cap. Els seus ulls, el seu rostre i la seva actitud reflectien el fanatisme i el dogmatisme que tant de patiment han causat i causen a la humanitat, des de la Inquisició fins a l'administració Bush o al fonamentalisme religiós de qualsevol etiqueta.

La veritat és que, com més m'insultava i m'amenaçava aquell pobre home, més ganes sentia jo d'abraçar-lo per la compassió que m'inspirava.

Finalment se'n va anar remugant els seus insults, i jo em vaig quedar a l'aigua amb el disgust de no haver-m'hi pogut comunicar adequadament.

Crec que, per evitar aquesta classe d'incidents, seria convenient una clarificació oficial sobre el dret legalment reconegut a practicar el nudisme, que arribés a tothom mitjançant els diversos mitjans de difusió, tant oficials com públics.