A principis dels setanta, els concerts de Lluís Llach eren sistemàticament prohibits a l'Estat espanyol. Així les coses, el cantant i el seu mànager, Joan Molas, van decidir exiliar-se a París, una ciutat que aleshores tenia el poder de ser l'altaveu més gran del món. Però ni Molas ni Llach no hi coneixien ningú tret d'una catalana, filla d'exiliats republicans, que els va ajudar a entrar, de mica en mica, en els àmbits de cultura de la ciutat. Aquesta noia es deia Teresa Rebull. D'això n'han passat més de tres dècades però l'amistat encara perdura i dijous el Palau de la Música de Barcelona en va ser testimoni. La nit va començar amb un Llach oficiant d'amfitrió que va explicar com, a principis dels setanta, Rebull havia suposat «el reclam d'una veu republicana».

Ara, Teresa Rebull té 86 anys però conserva tota la força que la va dur, de ben jove, a militar al POUM, a participar com a infermera en la Guerra Civil, a col·laborar amb la resistència francesa contra l'ocupació nazi i a ser partícip de la vida cultural parisenca en companyia d'intel·lectuals com ara Jean-Paul Sartre, Albert Camus i la cantant Juliette Greco. La mateixa força que, davant la seducció de la Nova Cançó, li va fer agafar una guitarra, fer les seves pròpies cançons i musicar poemes de Joan-Salvat Papasseit, Josep Sebastià Pons i Josep Gual Lloberes, entre altres autors.

L'acte de dijous va ser molt emotiu, però l'emoció no va alterar el guió previst del programa. Malgrat que hi havia tretze cantants convidats, ningú no va sortir del programa i les transicions es van fer amb gran fluïdesa. Tots els cantants van estar a un gran nivell i és difícil destacar-ne un: Lluís Llach, Mariona Sagarra, Josep Tero, Joan Isaac, Túrnez i Sesé, Blues de Picolat, Relk, Baetúria, Gerard Jacquet, Marina Rossell, Muhel, Maria del Mar Bonet i Gisela Bellsolà, però cap va prendre el protagonisme a Teresa Rebull en la nit que se li dedicava aquesta «festassa», un terme que la cantant troba molt més adequat que no pas «homenatge».

Al marge dels artistes presents, cal destacar l'adhesió enregistrada en vídeo de Raimon i la projecció de fragments d'una entrevista feta a Teresa Rebull fa uns anys, que van ajudar a capir en tota la seva magnitud la personalitat de la cantant. Als breus intervals entre cançons, alguns crits: «Visca la Teresa!» i un «Iaia guapa» que va fer somriure fins i tot la interessada.

Al final, tots els artistes de nou dalt de l'escenari per cantar Visca l'amor i, per iniciativa de Teresa Rebull i fora de programa, Paisatge de l'Ebre, la seva cançó més simbòlica. Amb 86 anys, Teresa Rebull conserva vitalitat i bon humor, si cal agafa una guitarra i encara li brillen els ulls quan canta.