| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dilluns, 3 de juliol de 2006
>

Un miler de ciutadans surten al carrer per reclamar el dret a un habitatge

Una seixantena de joves es rapen a Barcelona per denunciar la «presa de pèl» dels poders públics

PAULA MERCADÉ. Barcelona
Un miler de persones van sortir ahir pels carrers del centre de Barcelona per demanar el dret a un habitatge digne. La manifestació, que en tot moment va tenir un caire festiu, va sortir passades les set de la tarda de la plaça Catalunya i va arribar a la plaça Sant Jaume. L'assemblea per un habitatge digne, integrada per entitats i particulars, va fer aquesta convocatòria i en va anunciar altres per després de l'estiu. Dues hores abans que comencés aquesta manifestació, un grup de seixanta joves es van tallar els cabells i es van depilar a la plaça Catalunya per mostrar el seu rebuig a la manera de fer i decidir dels poder públics.


+ A dalt, la manifestació per un habitatge digne i a baix, el moment de la rapada. Foto: GABRIEL MASSANA

+ A dalt, la manifestació per un habitatge digne i a baix, el moment de la rapada. Foto: GABRIEL MASSANA

Joves i no tant joves es van trobar ahir a les set de la tarda per participar en la manifestació convocada per l'assemblea per un habitatge digne. Un representant d'aquesta entitat, Pako Velmonte, explicava que l'especulació immobiliària i la dificultat per accedir a una casa «no són només problemes dels joves, afecten a tothom perquè és una qüestió social». Aquesta idea va ser repetida pels megàfons d'un camió que anava al final de la protesta: «Si t'expulsen del pis perquè en treuen més diners llogant-lo per setmanes, si ets pensionista i et costa pagar la renda, ets objecte de la violència immobiliària i urbanística.» El to festiu va perdurar al llarg de la protesta, els manifestants van sortir de la plaça Catalunya a ritme d'un rap que criticava els poders públics. Quan parava la música una cassolada acompanyava els crits de «Què passa, què passa? Que no tenim casa», i que atreien l'atenció dels vianants. La rua de gent –mil persones segons els organitzadors, cinc cents segons la Guàrdia Urbana– va caminar per la via Laietana, i hi va haver dues assentades. La primera parada va ser davant una entitat bancària, per demostrar el rebuig dels manifestants cap el poder econòmic. Després es van aturar davant la cambra de la propietat, que per als participants de la protesta simbolitza les immobiliàries i els constructors. La manifestació va acabar a la plaça Sant Jaume, on es va fer l'última assentada, a la plaça els organitzadors volien mostrar el desacord amb els poders polítics. Però com deia un participant en la protesta: «No només volem fer una crida a les administracions públiques, sinó també informar la societat.»

Alguns manifestants portaven dorsals com si fossin corredors de fons. Els números, però, eren quantitats informatives com ara 300.000 pisos buits a la demarcació de Barcelona.



UNA RAPADA
Abans que comencés la manifestació, unes seixanta persones es van rapar el cabell com a crítica contra els poders públics. Els organitzadors la van batejar com «la pelada més crítica de la història». Qui es tallava els cabells i es depilava podia fer-ho per diferents motius, però calia que posés els pèls a dins d'un sobre amb la queixa. Després els organitzadors ho enviaran al Síndic de Greuges. La Maria Casado, per exemple, es tallava els pèls de l'aixella i els posava dins un sobre amb un paper, on va escriure que estava en contra dels «lloguers abusius, dels sous de merda, de les guerres imperialistes i de la regressió dels moviments socials». La Maria diu que tenia més queixes, però que no cabien en el paper.


Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.