En Jordi feia una setmana que s'havia tret el carnet i aquell dissabte volia estrenar la moto, una Suzuki GSX R, anant a fer el vermut a Platja d'Aro amb en Ferran. Van sortir de Palamós, van enfilar la variant aprofitant el sol d'aquell migdia i, arribant al trencant de l'Aquadiver, van girar cap a la dreta. Van fer tota la corba com si no tingués final i, arribant a Paladium, allà on la carretera s'ajuntava amb el trencant que desviava els que venien de Sant Feliu, en Ferran, que anava de paquet, va avisar en Jordi que els seguia una moto de Trànsit i els feia senyals perquè paressin. Es van aturar i, de cop, sense saber d'on li baixava, en Jordi es va trobar que l'havien estirat a terra i l'emmanillaven.

El policia sentia que acabava d'atrapar un infractor irresponsable que circulava a tot drap per la variant, de Sant Feliu a Palamós, amb una Suzuki GSX R. Havien sentit el xiulet d'aquella moto passant-los per davant mentre feien un control en un punt de la carretera on, feia poc, hi havia hagut un accident mortal. El primer agent li va anar al darrere de seguida. L'altre va trigar una mica més perquè es va haver de posar el casc i entre les presses i una cosa i l'altra se li va fer tard. El mosso més ràpid el va perseguir durant tres quilòmetres, patint pels conductors que s'havien d'apartar per no trobar-se la màquina d'aquell motorista temerari al seient del copilot. Arribant a Platja d'Aro, l'agent va veure la moto. Havien trigat una estona però ja el tenien. Havia estat una bona feina. Llàstima que s'hagués equivocat de conductor.

Allà terra, en Jordi provava de fer-li entendre que no entenia res. Que ell només anava a Platja d'Aro a fer el vermut. Però no hi va haver maneres. Lligat, se'l van endur a comissaria i el van fer declarar mentre en Ferran, que havia quedat penjat com una oliva al davant del Paladium, trucava a algú perquè el recollís. A comissaria, en Jordi va declarar que venia de Palamós, que anava a poc a poc perquè tot just feia una setmana que tenia el carnet però que, potser sí, ho havia de confessar, una mica abans de trobar el desviament per entrar a Platja d'Aro havia trepitjat la línia contínua sense voler. Al cap de vuit hores, a quarts de nou del vespre, el van deixar anar amb una multa de 600 euros a la butxaca i el van citar a un judici ràpid.

A davant del jutge, en Jordi i en Ferran deien el mateix. Venien de Palamós i anaven a Platja d'Aro a fer un volt. Però quan l'advocat de la defensa, Jordi Corominas, va demanar al policia que li expliqués com havia anat, la boira es va posar sobre l'acusació. El policia explicava que havia perseguit durant tres quilòmetres algú que, venint de Sant Feliu, conduïa una Suzuki com si volgués guanyar una cursa i atemptava d'una manera inequívoca contra la seguretat del trànsit. Llavors l'advocat el va collar una mica més perquè expliqués com era que si perseguia un motorista de sang calenta que venia de Sant Feliu de Guíxols, havia detingut un conductor que estrenava carnet venint de Palamós. Estava segur, aquell mosso, que la persona a qui perseguia era la que va fer estirar a terra? La resposta va ser que no, que no n'estava completament segur.

El fiscal ja havia redactat l'escrit d'acusació i estava disposat a tirar endavant. S'havia cregut la declaració d'aquell agent de policia. Però l'evidència de les contradiccions entre una versió i l'altra era tan profundament nítida, que se'n va desdir. Aquella història no s'aguantava per enlloc. No lligava res i les deu hores que havia durat la detenció d'aquell noi només es podien entendre com una pèrdua de temps. El fiscal ho va tenir clar: com que no hi havia cap prova consistent per aguantar la culpa de l'acusat, aquell cas no tenia sentit.