«Franco no va ser tan dolent.» No només el PP no vol que es condemni el franquisme, ja que molts estats europeus encara tenen aquesta «percepció errònia», que «el franquisme només va ser un accident històric». Ho explica Raül Romeva, eurodiputat d'ICV, al grup Verd, i impulsor de la declaració de condemna juntament amb Bernat Joan, d'ERC; Ignasi Guardans, de CiU; Josu Ortuondo, del PNB; Willy Meyer, d'IU, i Luis Yáñez, Miguel Ángel Martínez i Carlos Carnero, del PSOE.

El nazisme, el comunisme i l'estalinisme, amb l'ampliació de la UE cap a l'est, polaritzen el debat europeu de la memòria històrica, i fins ara no hi havia lloc per al franquisme. «Els alemanys actuen amb la lògica que no es pot condemnar res que no sigui el nazisme, perquè fer-ho seria banalitzar-lo», lamenta Romeva. I això mateix passa amb els nous socis, «que entren a la Unió Europea i reclamen la condemna de l'estalinisme».

RETICÈNCIES DEL PP
Els eurodiputats del PP han aprofitat aquestes reticències per imposar a Brussel·les i a Estrasburg la mateixa política de l'oblit que apliquen a Madrid, i han fet endarrerir la condemna del franquisme vetant, una a una, les iniciatives parlamentàries que l'han reclamada. La darrera, impulsada pel mateix Romeva, la van fer fracassar van fer que no prosperés fa tres mesos i mig.n La declaració de condemna que llegirà Borrell, però, finalment «europeïtzarà» l'antifranquisme i farà entendre que la lluita contra Franco va ser «una lluita a favor de la democràcia a Europa», celebra Romeva. I és que la Guerra Civil, amb el suport de Hitler i de Mussolini a l'exèrcit franquista, va ser la prèvia de la Segona Guerra Mundial, i el Parlament Europeu no podia continuar girant l'esquena als que fa anys que en demanen una condemna. I més encara quan la dictadura va impedir durant quatre dècades que l'Estat espanyol entrés a la UE.

ANIVERSARI REPUBLICÀ
En la mateixa línia de la resolució que va aprovar al març el Consell d'Europa –i que va ser la primera condemna internacional del franquisme–, la declaració de Borrell contindrà un homenatge a la memòria històrica de les víctimes de la dictadura, abans que les que no van morir llavors defensant la democràcia i la llibertat morin ara de velles sense un reconeixement de la cambra europea. A més de coincidir amb els 70 anys del cop d'estat de Franco –només 14 dies abans del 18 de juliol–, la condemna arribarà el mateix any que se celebra el 75è aniversari de la proclamació de la República i que s'elabora una llei de la memòria històrica estatal. Els vuit eurodiputats catalans i espanyols que impulsen la condemna volien que en el ple de juliol a Estrasburg es fes un debat i es votés una resolució, però finalment, i per evitar que el majoritari grup del Partit Popular Europeu vetés un cop més la iniciativa, s'han hagut de conformar amb una declaració oral. Però també intervindran, això sí, els presidents dels set grups parlamentaris, i no els eurodiputats catalans i espanyols. Així s'aconseguirà que la Guerra Civil i la dictadura no es vegin només com un episodi de la història espanyola, sinó també de l'europea. Romeva i els altres set impulsors de la iniciativa han aconseguit les firmes de més de 200 eurodiputats dels 25 estats membres. En la pregunta parlamentària que fan al Consell i a la Comissió Europea, en què en cap moment s'acusa el PP de ser hereu del franquisme, adverteixen que «encara avui no s'ha recompensat moralment les víctimes del cop d'estat i de la dictadura», i recorden que «més de 100.000 espanyols van ser assassinats entre 1939 i 1975», que «més de 35.000 persones encara continuen desaparegudes» i que «la tortura i les execucions extrajudicials i altres violacions massives dels drets humans van ser una pràctica habitual».