L'any 1946 naixia el setmanari de Castellar La Forja, en un període de primer franquisme en què la censura es feia notar intensament. Així ho recorda Joan Castells, un dels membres del consell de redacció de la publicació, satisfet per la tossuderia de La Forja de mantenir viva la llengua catalana. «Tot i els problemes de censura amb el Frente de Juventudes, en el primer número hi van incloure el poema El meu poble, de Joan Arús, i els qui ho controlaven ho van tolerar perquè van creure que era un escrit dedicat a Castellar», relata el mateix Castells, fill d'un dels tres fundadors de la revista. Sota el paraigua de la parròquia de Sant Esteve, La Forja va començar a fer els seus avenços gràcies a la gran quantitat de col·laboracions, segons Castells, de tots els colors polítics.

Un d'aquests col·laboradors és l'amant de l'excursionisme i exalcalde per CiU de Castellar (1987-1993) Albert Antonell, una contribució que es va materialitzar a partir del 2000, amb una sèrie de reportatges sobre paratges naturals de l'entorn del municipi. Amb motiu de l'aniversari de La Forja, els fragments d'Antonell s'han convertit en el llibre Descobrir Castellar, un recull sobre la història, la natura i els camins que es poden resseguir ben a prop del nucli urbà. Inspirat en la revista Descobrir, Antonell descriu racons del terme municipal com ara el puig Rodó, a l'extrem nord; el gorg d'en Fitó, a l'àrea central, i la zona més agrícola al sud, a Can Quer. El llibre detalla, per exemple, històries sobre el poc conegut castell de Castellar, un domini feudal que Antonell no creu que servís com a reducte de defensa, sinó com a base de poder sobre el ric territori. A més d'explicar-ne la situació, l'autor de Descobrir Castellar aporta curiositats sobre l'indret del castell, com l'existència de terra d'escudelles, una pols amb què «moltes dones n'omplien coixineres» i que els excursionistes empraven per netejar els estris de cuina. Un dels molts records de l'escriptor, que va estar molt vinculat al Centre Excursionista de Castellar, del 1953 al 1985, també és recollit en el llibre. Es tracta d'una excursió que tant ell com els altres companys d'escola havien fet a la casa de Guanta, un casalot que en diuen així perquè «s'aguanta» dalt la muntanya, prop d'un salt d'aigua. «Al mestre que ens acompanyava li agradaven les excursions i crec que em va influir», confessa Antonell, després de lloar el tipus d'excursionisme de Catalunya, atent al vessant cultural i històric dels seus paisatges.

Els caminaires que vulguin descobrir el nou llibre commemoratiu d'Antonell el podran adquirir a les llibreries de Castellar, i als quioscos, com cada setmana des de fa 60 anys, també s'hi trobaran el setmanari històric La Forja. En Joan Castells s'afanya a recordar-me que tenen uns 900 subscriptors i que cada dissabte reben el que ja és un noticiari insubstituïble.