José Montilla (Iznájar, Còrdova, 1955) és la discreció personalitzada. Ministre d'Indústria i primer secretari del PSC, el seu interès per la política comença quan als 16 anys es trasllada d'Andalusia fins a Sant Joan Despí, localitat molt propera a on resideix actualment: Sant Just Desvern. El 1978 arriba al PSC després d'haver passat pel Partit del Treball d'Espanya i pel PSUC. La seva dedicació i enorme capacitat de treball han fet que, des d'aleshores, hagi ocupat càrrecs de responsabilitat a tots els nivells i que s'hagi convertit en un dels puntals dels socialistes catalans. Va començar a la federació del Baix Llobregat i, dos anys més tard, ja s'incorporava al consell nacional del partit. Amb tan sols 25 anys, el 1980, ja era tinent d'alcalde d'Hisenda de Sant Joan Despí i, tres anys després, encapçalaria la candidatura dels socialistes a l'alcaldia de Cornellà. La va guanyar el 1985 i s'hi va mantenir fins a l'abril del 2004, quan José Luis Rodríguez Zapatero el va nomenar com a ministre d'Indústria. Montilla, Pepe, com li diuen en família, va compatibilitzar les seves responsabilitats a Cornellà amb les de la Diputació de Barcelona en la qual va entrar el 1987 i que va presidir entre el juliol del 2003 i l'abril del 2004, també per entrar al govern del PSOE.
De caràcter tranquil i amb un punt de timidesa, Montilla és un home de partit. Ha anat ascendint dins del PSC fins que el 2000 va ser nomenat primer secretari. Va ser en el IX congrés dels socialistes catalans, en el qual es va forjar el particular tàndem entre Pasqual Maragall i José Montilla. Un duet que va fer que Maragall fos el cap de l'oposició en la darrera legislatura de Jordi Pujol i president de la Generalitat després de l'acord catalanista i d'esquerres subscrit amb ERC i ICV-EA. Montilla va ser un dels pares del també anomenat Pacte del Tinell junt amb Joan Puigcercós (Esquerra) i Joan Saura (Iniciativa). La seva entrada el 2004 al gabinet de Zapatero va convertir-lo en «l'home pont» entre Catalunya i Madrid i, sovint, entre Maragall i el president del govern espanyol. A Madrid, ha hagut de respondre a episodis polèmics com la condonació d'un deute del PSC per part de «la Caixa» o l'opa de Gas Natural a Endesa.
NO RETREURE-LI MAI L'ORIGEN
El seu origen ha donat peu a moltes especulacions. El ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla, en una conversa privada enregistrada, assegurava a José María Fidalgo, de CCOO, que Catalunya encara no estava preparada per tenir «un xarnego» com a presidenciable. Tots els grups van censurar les paraules del ministre, que va rectificar. Ara, Artur Mas s'ha compromès a no retreure mai a Montilla el fet d'haver nascut fora de Catalunya, un fet que la resta de líders tampoc considera rellevant.
