Els membres de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre van donar ahir llum verd a la filosofia general del nou Pipde, que figura només a les cinc primeres pàgines d’un document que caldrà incloure en la revisió del pla hidrològic de la conca de l’Ebre. En la primera visita oficial al territori, el conseller de Medi Ambient va presidir la reunió de la comissió i va voler donar un impuls a la feina dels diferents grups de treball, que aquest mes hauran d’abordar diferents aspectes com la definició del règim hídric o les mesures que caldrà aplicar per evitar la regressió i l’enfonsament de la plana deltaica.

En aquesta línia, els grups de treball també hauran d’ampliar el text del Pipde amb propostes sobre la millora de la qualitat de l’aigua, la regeneració dels ecosistemes, la definició d’un model agronòmic sostenible, i amb garanties sobre la funció dels corredors ambientals i el procés de descontaminació de l’embassament de Flix. El catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i membre de la comissió, Narcís Prat, va remarcar que el plantejament aprovat ahir permet «consolidar etapes» de manera progressiva amb mesures concretes de gestió i millora ambiental al tram final de l’Ebre. De fet, el govern de l’Estat i la Generalitat ja han compromès per als seus pressupostos de l’any que ve un total de 180 milions d’euros per executar projectes com els passejos fluvials, corredors biològics, mesures contra l’enfonsament del Delta o la regeneració de les llacunes i badies. D’altra banda, la comissió també va veure un informe de Prat sobre els criteris de fixació del règim hídric de l’Ebre, però el conseller va insistir en la necessitat de «fer un treball en profunditat» i consultar diferents experts i administracions. L’estratègia de Medi Ambient, segons Baltasar, és aportar «unes xifres que vagin a missa i que no puguin ser contestades».

El conseller va desvincular les xifres concretes del concepte d’un cabal ecològic al llarg del temps. De fet, Prat proposa una gestió «adaptativa» del cabal, que permeti determinar les necessitats concretes amb diferents estudis. Finalment, la comissió va rebutjar la petició feta per la Plataforma en Defensa de l’Ebre de reclamar una moratòria a totes les obres d’aprofitament d’aigua que es projecten riu amunt, fins que no estiga definit el règim hídric.