La primera de les tres jornades que formen les proves d’accés a la universitat va ser plàcida per a la gran majoria dels estudiants. Minuts abans de la finalització de la prova d’anglès, l’última del dia, les escales d’accés a la facultat d’Econòmiques de la Universitat de Barcelona s’omplien de futurs universitaris que comentaven la jugada, mentre d’altres feien un cigarret, es feien fotografies amb els mòbils davant l’edifici o recollien un flyer que els convidava a celebrar la fi de la selectivitat dijous a la nit en una discoteca propera a les escoles i facultats.

Però els estudiants són conscients que encara no és moment de pensar en la celebració, sinó de prepara-se per a les cinc proves que encara han de superar. «Jo estava nerviós per la situació, no pels exàmens en si, perquè els més difícils vénen ara», deia l’estudiant barceloní Raúl Rodríguez. Al seu costat, Pau Escoda li recordava: «Demà tenim tots els de teoria i dijous tots els de números.» En un altre punt de la mateixa facultat, Amor Laborde explicava que les proves li havien semblat senzilles, sobretot, «en comparació amb les proves que havíem fet a classe d’altres anys». «Avui era el dia fàcil, demà ja veuràs, si acabés avui la selectivitat segur que entrava a la universitat», hi afegia Daniel Escrig. Ell mateix reconeixia que potser havia comès alguns «errors absurds», malgrat que els enunciats de les proves no eren especialment complicats, errors que, és clar, atribueix als nervis inicials. «És xungo, estàs nerviós però després ja vas d’examen a examen i te n’oblides.» També imposa l’escenari de les proves, sobretot per a aquells alumnes que les fan en centres universitaris. Entre les poques curiositats de la primera jornada, Ariadna Pla explicava la confusió que s’havia generat a primera hora a l’hora de cridar els alumnes perquè entressin a fer la prova de llengua castellana i literatura, ja que no hi havia prou espai perquè tots els alumnes de l’aula poguessin escoltar quan deien el seu nom. Segons deia, això l’ha posat una mica nerviosa, però la fórmula per controlar la situació, hi afegia, «és tenir confiança en un mateix i pensar que si la selectivitat et baixa la nota després tens l’oportunitat de tornar-t’hi a presentar».

SOBRETOT, APROVAR
Així, els nervis van en consonància amb el que cada estudiant s’hi juga i aquells que tenen una nota més justa del batxillerat busquen més l’aprovat que no obtenir una nota elevada en les provés d’accés a la universitat ja que, com deia Idoia Maza, «és impossible que la selectivitat no em baixi ni una dècima de la nota que tinc». Des de la primera jornada els alumnes ja van fent càlculs de quina nota obtindran en cada prova i si serà suficient necessària per entrar a la carrera que desitgen.