L’Àliga, potser la comparsa més singular de la Patum, compleix 250 anys, cosa que la converteix en l’àliga més antiga de Catalunya. Aquesta commemoració atorgarà a la figura un estatus especial dins de la festa, i s’ha convocat una sèrie d’actes per celebrar l’aniversari.

Dissabte es va viure una jornada de portes obertes a la plaça de Sant Pere perquè els interessats poguessin conèixer les àligues de la Patum i la Patum infantil. Ahir va tenir lloc l’acte central del tribut a l’Àliga. A les set del matí va començar la cercavila que havia de portar la comparsa des de la plaça Sant Pere fins al santuari de Queralt, passant pel carrer Pietat, la pujada de les Portes Vermelles, la drecera de Queralt i l’obaga de Queralt fins al pi del Ferro, on es va celebrar un esmorzar popular. La resta del camí, fins a arribar al santuari, va transcórrer amb un acompanyament musical. Un cop va acabar la missa al santuari, les dues àligues van ballar a l’interior de l’església.

L’Àliga serà la protagonista encara en tres ocasions més durant aquesta setmana, Dijous de Corpus, la comparsa assistirà a la missa major que se celebrarà a l’església de Santa Eulàlia. Dissabte, un cop acabat el lliurament de títols de patumaire i patumaire d’honor, es lliurarà un diploma commemoratiu a tots els balladors de l’Àliga que es coneixen. Finalment, l’últim diumenge de la Patum i abans del darrer salt d’Àliga de la nit, es mostrarà un pastís commemoratiu.

L’Àliga que balla la Patum és la mateixa figura que es va construir el 1756. El significat d’aquesta comparsa, que té el cap cenyit amb una corona comtal, es remunta al 1393, quan Berga va passar del domini feudal de Joana d’Aragó, comtessa de Foix, al domini reial de Joan I.

El ball de l’Àliga comença amb un delicat joc de peus que representa una princesa captiva que broda la senyera del seu alliberament. De sobte comença a estrebar a banda i banda fins que trenca les cadenes i emprèn el vol de la llibertat, acompanyada de la música.