En matèria d’entitats financeres, i malgrat el que diuen els que qualifiquen el nou estatut de tan intervencionista que el govern català podrà utilitzar les caixes per fer opes a tort i a dret fins que es mengi totes les grans empreses espanyoles, canvia poca cosa. La competència «exclusiva» sobre les caixes catalanes ja existeix amb l’Estatut del 1979, i en el del 2006 s’amplia la definició, però d’exclusivitat res, perquè tot queda condicionat en l’article 149 de la Constitució, que defineix com a competències exclusives de l’Estat (i aquí sí que l’exclusivitat no és un eufemisme) les bases de l’ordenació del crèdit, la banca i les assegurances (apartat 1.11, i les bases i la coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica (apartat 1.13).

Això es tradueix en el fet que la competència d’inspecció i sanció sobre les caixes catalanes és compartida amb l’Estat, i només quan siguin coses fetes a Catalunya, desapareixent la competència compartida en règim disciplinari sobre actuacions fora de Catalunya que fixava el text sortit del Parlament.

En matèria de quotes participatives, la competència compartida consisteix a fer el seguiment del procés d’emissió i distribució, «excepte en els aspectes relatius al règim d’ofertes públiques de venda o subscripció de valors i admissió a negociació, a l’estabilitat financera i a la solvència».