Llegeixo amb molt d’interès l’entrevista a José Montilla publicada en l’edició d’ahir a El Punt. Fins a 14 preguntes i 14 respostes tenen a veure amb si serà o no candidat Pasqual Maragall o si ho serà José Montilla. El debat està instal·lat en els mitjans i algunes formacions polítiques en parlen molt en els seus actes i declaracions enmig de la campanya de l’Estatut. És comprensible. Els socialistes catalans no han aconseguit aparcar la qüestió fins l’endemà del 18 de juny, malgrat que manifesten de manera reiterada que no es decidirà abans.

Hem escoltat i llegit les mateixes respostes dels actors principals al llarg de molts dies. Hem vist especulacions de tota mena, a conveniència de tots els que les fan. Hem arribat a fixar l’atenció en els gestos, a examinar paraules que volem que signifiquin allò que no diuen. Ara per ara el que podem donar per segur és que la decisió la té en exclusiva Pasqual Maragall. Sense descobrir la sopa d’all, en sóc conscient, si Maragall vol repetir com a cap de llista s’haurà acabat el tema.

Proposo un exercici entretingut, però fàcil. Guardem en un calaix tot el seguit de previsions realitzades pel que fa al cas en la premsa escrita. Anotem en un full allò que ens sembli més agosarat de la quantitat de futurologia publicada o del que escoltem a les ràdios i televisions. No oblidem tampoc els rumors convertits en notícia. Acabat l’exercici, quan es produeixi la resolució del cas, obrim el calaix on hem guardat el voluminós material. Repassem-lo i disposem-nos a gaudir en perspectiva de l’espectacle.