Jordi Xuclà va fer un símil entre el procés de l’Estatut i una línia de tren. «Hem arribat a una nova estació i no ens hi volem quedar, però hi hem de passar abans no arribem allà on volem, que és a l’estació on hi ha la proposta del 30 de setembre del 2005», va dir. El diputat al Congrés hi va afegir, però, que «per a alguns (PSC)», aquesta estació és l’«última destinació».

En defensar el text, Xuclà va apel·lar al sentiment nacionalista i independentista per poder aprovar aquest text en el referèndum del 18 de juny. «Volem que vegin que aquest Estatut és útil i que l’alternativa o la conseqüència del no, de cap manera és la renegociació, com proposen alguns partits», en clara referència als arguments d’ERC. Pel diputat, el resultat del no seria quedar-se «ancorat» en l’Estatut de l’any 1979. «A la gent que no creu que hàgim arribat a l’extrem màxim que ara podíem arribar li ha de caure la bena dels ulls», va dir Xuclà, que també va insistir que si l’Estatut s’aprova, «el Tribunal Constitucional interpretarà el text d’una altra manera».

Per la seva banda, el diputat i senador Pere Macias va explicar el procés de l’Estatut basant-se en els «orígens», que va datar en una conferència d’Artur Mas de l’octubre del 2002, en la qual ja es va plantejar la necessitat d’un nou text de l’Estatut. «Podem dir sí molt convençuts, perquè ens ho hem cregut des del principi. L’hem estat lluitant, treballant i impulsant en tot moment», va afirmar Macias.