El nou estatut inclou, per primer vegada, un títol dedicat als drets i deures dels ciutadans de Catalunya. Al llarg de 40 articles, s’enumeren i proclamen els drets dels catalans en l’àmbit de la família, l’educació, la salut, els serveis socials, i en relació amb el medi ambient, la llengua, la cultura... Els defensors del text esgrimeixen aquest títol per definir el nou text com «l’Estatut de la gent» perquè parla dels infants, la gent gran, les dones i les persones discapacitades i els atorga una protecció addicional.

L’EUTANÀSIA
Aparentment inofensiu, és un dels títols que més crítiques i polseguera ha aixecat pel seu rerefons ideològic i moral. Tres articles han centrat la polèmica: el 20, el 40 i el 41. El primer d’aquests articles diu explícitament que «totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de la mort». Tot i que aquest enunciat final incorpora els matisos introduïts pels grups polítics més conservadors, les organitzacions cristianes entenen que aquest precepte obre la porta a legalitzar l’eutanàsia.

L’article 40 proclama que «els poders públics han de promoure la igualtat de les diferents unions estables de parella tenint en compte llurs característiques, amb independència de l’orientació sexual de llurs membres». Per als cristians, aquest punt de l’Estatut és inacceptable perquè equipara els matrimonis d’heterosexuals als dels gais. I l’article 41 estableix que els poders públics «han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual». Un cop més, la comunitat cristiana hi veu entre línies una defensa de l’avortament lliure.

MATISOS
Aquest debat moral ha estat present durant les negociacions a través de CiU, que va arribar a demanar als socialistes la retirada d’aquests tres punts i que, finalment, els va acceptar després d’introduir-hi algunes modificacions. L’article 20, per exemple, inicialment, quan va sortir del Parlament, només parlava del «dret a viure amb dignitat el procés de la mort». Del Congrés ha sortit amb el matís de «rebre un tractament adequat del dolor i de les cures pal·liatives integrals». Són, en definitiva, petits matisos que han acontentat, a priori, totes les forces polítiques i que els han servit per fer una lectura diametralment oposada del text. Per als convergents, aquests matisos tanquen la porta a l’eutanàsia i l’avortament lliure. Per a ICV, que ha promogut i defensat fins al límit el títol perquè és la seva empremta particular a l’Estatut, la porta continua oberta. I per a les organitzacions catòliques, com e-Cristians, els canvis no han significat ni resolt absolutament res.

COMPETÈNCIES
Sigui com sigui, hi ha qui opina que ha estat un debat estèril perquè, al cap i a la fi, qui té competències per legalitzar l’eutanàsia i ampliar els supòsits de l’avortament és l’Estat. El mateix títol ho recorda en l’article 37 quan deixa clar que «els drets i principis del present títol no suposaran una alteració del règim de distribució de competències, ni la creació de títols competencials nous» i, per si queden dubtes, afegeix tot seguit que «cap de les disposicions pot ser desenvolupada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals reconeguts per la Constitució».