«Quan la nostra veu s’apagui deixarem el llegat de la memòria en silenci, convertit en paraules.» Amb aquesta frase Josefina Piquet, membre de l’associació de Dones del 36, va tancar l’homenatge que la Xarxa Feminista va fer ahir a tota una generació que va ser víctima de la repressió feixista i que fins fa una dècada havia estat oblidada. L’acte de reconeixement «a les dones de la guerra» va ser un dels moments més emotius de la trobada feminista en reunir a algunes de les protagonistes que en els últims anys ha deixat el seu testimoni per a les generacions que no van viure la II República ni la Guerra Civil. La seva tasca, però, no ha acabat. A l’escenari, Piquet afirmava en aquest sentit: «Fins que ens quedi un bri de vida, demanarem justícia i pau.» Des del públic, en primera fila, la miraven emocionades algunes de les companyes d’anys de reivindicació. Moltes, però, no hi eren per problemes de salut.

La periodista Montse Armengol, autora d’un documental sobre les dones del 36, va ser l’encarregada de «deixar de banda el victimisme» i parlar d’elles, les dones protagonistes, «les pioneres en el feminisme». Va recordar com, per exemple, Neus Català va cantar l’himne republicà en el tren que la portava a un camp de concentració i com Maria Salvo repetia: «Ens van derrotar, però, no ens van véncer.» Un fort aplaudiment va tancar l’acte.